lunes, 27 de octubre de 2014

Currículum o llibre de text?

Com tots sabem per la nostra experiència a l'escola i a l'institut, el llibre de text ha estat sempre un element fonamental a l'hora d'impartir les classes. És més, com recordarem, les unitats didàctiques corresponien als temes que oferia el llibre i, encara que potser no en el mateix ordre, la majoria de professors es dedicaven exclusivament a seguir-lo al peu de la lletra. Però, el llibre de text ofereix tots els coneixements que han d'aprendre els alumnes? Reflexa totes les capacitats que marca el currículum que han d'assolir els estudiants?

El currículum és el conjunt de competències bàsiques, objectius, continguts, mètodes pedagògics i criteris d'avaluació de cada matèria que s'ensenyen en un programa educatiu. Conté una sèrie d'objectius que han de ser assolits pels estudiants i que es fixen des de les institucions públiques corresponents. A més, presenta continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals; és a dir, inclou qualsevol idea que es considera que pot ensenyar-se.

Una foto publicada por @andrea_ba15 el


Així, el currículum vol englobar massa aspectes, la qual cosa impossibilita atendre tots els continguts exigits i desenvolupar les competències i habilitats dels alumnes de manera satisfactòria. Per això, els professors, els quals tenen un paper cada vegada més complicat com ja vaig explicar a l'entrada anterior, han de triar entre ensenyar el què o el com. Si trien el com, la qual cosa fomenta el desenvolupament de les competències, no tindran temps d'ensenyar tots els continguts que conté el currículum. D'altra banda, si es decanten pel què, el llibre de text passa a ser el currículum i es renuncia a la formació integral de l'alumne.

A una entrada anterior ja vaig introduir el concepte de competències bàsiques. Segons diu en Zabala a "11 ideas clave: cómo aprender y enseñar competencias", el terme competència identifica tot allò que necessita qualsevol persona per a donar resposta als problemes als quals s'enfrontarà al llarg de la seva vida. Acceptant aquesta definició, estarem tots d'acord, doncs, amb què el llibre de text no representa tot el que engloben les competències.

En aquest punt, em ve al cap un debat que vàrem fer a una altra assignatura del màster sobre instrucció i educació, i quina institució (família o escola) ha de ser l'encarregada de dur a terme cadascuna. Crec que tots vàrem concloure que a l'escola no només s'ha d'instruir sinó que s'ha d'educar en valors, actituds, procediments, ... Si ens centram en el llibre de text només estarem instruint, mentre que si aplicam, a més del llibre de text, altres metodologies, estarem també educant.

Amb aquesta idea d'educació i formació integral de la persona, en Zabala afegeix que la formació de tots els ciutadans ha d'estar encaminada a que siguin competents per donar resposta als problemes que els plantejarà la vida en qualsevol de les quatre dimensions següents: social, interpersonal, personal i professional. És a dir, hem de ser competents per a participar activament en la transformació de la societat; hem de saber relacionar-nos, comunicar-nos i viure positivament amb els altres; hem de poder exercir de manera responsable i crítica l'autonomia, la cooperació, la creativitat i la llibertat; i hem de ser capaços d'exercir una feina professional adequada a les nostres capacitats, a partir dels coneixements i de les habilitats específiques de la professió, de manera responsable, flexible i rigorosa.

En definitiva, si el que volem és fomentar la formació integral de la persona, el llibre de text no pot ser el currículum.


miércoles, 22 de octubre de 2014

El professor del segle XXI

A l'entrada anterior vaig parlar de la necessitat d'un canvi radical en el sistema educatiu. Per dur a terme aquest canvi, els professors i futurs docents tenim un paper fonamental. Hem de deixar enrere el paper del professor tradicional com autoritat i transmissor de coneixements i hem de ser capaços de desenvolupar nous rols segons les necessitats actuals de l'alumnat.

https://flic.kr/p/9yc7Jy
Un dels models que reflexa les noves capacitats que han de tenir els professors és el TPACK (coneixement tecnològic i pedagògic del contingut). Aquest és un model que identifica els tipus de coneixements que un docent necessita dominar per integrar les TIC d'una forma eficaç a l'ensenyament. Aquest coneixement TPACK es fonamenta en no tractar de forma aïllada els tres tipus primaris de coneixement: conceptual (CK), pedagògic (PK) i tecnològic (TK); sinó que planteja que s'han d'interrelacionar de manera que s'obtenen quatre espais d'intersecció: coneixement pedagògic del contingut (PCK), coneixement tecnològic del contingut (TCK), coneixement tecnològic pedagògic (TPK) i coneixement tecnològic pedagògic del contingut (TPCK) que és el que es pretén aconseguir.



Així, un professor format per tenir els coneixements necessaris i que a més aplica una bona pedagogia i utilitza unes bones eines i recursos tecnològics al seu ensenyament, serà un bon exemple de professor innovador del segle XXI.

És a dir, ja no basta només amb intentar explicar els continguts, encara que sigui aplicant alguna tècnica pedagògica com feien els professors tradicionals. Actualment es necessita un altre tipus de professor, el professor en xarxa. Aquest nou concepte implica que, a més de tenir en compte el currículum i alguns aspectes de l'escola tradicional, els professors han de ser capaços d'estar al dia ajudant-se de les noves tecnologies, actualitzant els seus coneixements amb les contínues videoconferències, entrades als diversos blogs que avui dia existeixen, han de tenir la voluntat de posar en comú els seus pensaments i experiències amb la resta de professorat, tenir la motivació per formar-se permanentment, ...


Una foto publicada por @andrea_ba15 el

Totes aquestes característiques que requereix el professor del segle XXI fan que el rol dels docents es compliqui. És més, ja no tenen només un (explicar continguts), sinó que segons Siemens, passen a tenir diversos rols: amplificar, curar continguts, obrir camins i donar sentit a la societat, filtrar, modelar, ...

D'entre tots aquests rols que hauria de tenir un professor, m'agradaria destacar el de "obrir camins i donar sentit a la societat". Potser és el que més m'ha cridat l'atenció pel que vaig mencionar a l'anterior entrada d'aquest blog, sobre el meu professor de física que ens deixava trobar les nostres pròpies estratègies, els nostres propis camins en el procés d'aprenentatge. I és que crec que l'experimentació és molt important. Els docents han d'oferir possibles camins per a que els propis alumnes explorant, amb l'assaig-error, aprenguin com han de fer algunes coses i quins són els procediments que no funcionen. Així, guiant-los en aquest procés en lloc de només explicant els continguts aprenen molt més significativament.

Esperem que, amb la pràctica i el temps, siguem capaços d'aconseguir tenir totes aquestes qualitats que caracteritzen els bons professors del segle XXI!




domingo, 12 de octubre de 2014

La necessitat d'un canvi radical

Quan les meves amigues, estudiants dels graus de magisteri de primària i d'infantil, m'explicaven que a classe els parlaven d'educació inclusiva, aprenentatge significatiu o competències bàsiques, les escoltava pensant que totes aquestes idees causarien només uns petits canvis en la metodologia d'ensenyament dels professors de les diferents àrees. No podia estar més equivocada!

Després de llegir dos capítols del llibre de Zabala i Arnau “Cómo aprender y enseñar competencias: 11 ideas clave” i de veure la pel·lícula documental “La educación prohibida”, m’adon de què aquests conceptes formen part d’una idea d’educació molt diferent de la de l’escola tradicional. Aquest nou pensament de com hauria de ser l’educació comporta un canvi molt més complexe del que jo pensava. No és suficient amb explicar els continguts de forma més amena i atractiva pels alumnes aprofitant les TIC i altres recursos, sinó que s’ha d’ensenyar de forma individualitzada respectant els ritmes d’aprenentatge de cada alumne.

El que sabem per la nostra experiència com alumnes és que, de la mateixa manera que feien els nostres pares i avis, anam a l’escola o a l’institut per aprendre uns continguts que necessitam saber per poder passar una prova final igual per a tots, la qual cosa fomenta el caràcter selectiu i propedèutic de l’escola tradicional. No fa falta convèncer ningú de què aquest sistema no és el més eficient. Només cal preguntar-nos a nosaltres mateixos, què recordam del que ens varen fer aprendre de memòria a l’institut per poder aprovar. Segurament, a la majoria ens passarà el mateix, no recordam quasi res.

Pensant en la meva etapa a l’institut, he de dir que sempre recordaré les classes de física de 4º d’ESO i 1º de batxillerat. El professor d’aquesta assignatura mai va començar un tema escrivint una fórmula a la pissarra. Sempre començava plantejant-nos un problema que havíem de resoldre en petits grups discutint què necessitaríem saber per trobar la solució. Aquesta metodologia, que ens pareixia tan estranya en aquell moment però que a la vegada ens permetia entendre la utilitat de la física en el món real, explica per què encara record el tir parabòlic, mentre que d’altra banda confonc els poetes pertanyents a la generació del 27 i del 98.



Així, per tal de millorar el sistema educatiu tradicional que es basava en fer aprendre als alumnes uns continguts que després no aplicarien a la seva vida quotidiana, es va començar a parlar d’ensenyament en competències. Aquest nou tipus d’ensenyament es basa doncs en la idea de saber per saber fer, en lloc del saber per saber de l’escola tradicional. Es pretén fer una escola constructiva, creant el coneixement a partir del que els alumnes ja saben i que aconsegueixi una formació integral de la persona afegint al saber i saber ser, saber ser i saber conviure. D’aquesta manera, l’escola deixa de ser una simple transmissora del coneixement on els professors es dediquen a instruir i imposar uns coneixements i passa a ser un espai on els professors han de guiar l’aprenentatge dels alumnes explotant els talents i capacitats de cada persona.

Per aconseguir això consider que, contràriament al que pensava abans d’iniciar-me en el món de la docència, no és suficient amb fer unes petites modificacions en la metodologia, sinó que s’ha de fer un canvi radical en la manera d’ensenyar. A més, per poder avaluar l'aprenentatge dels alumnes en aquest nou concepte d'educació es necessiten professors qualificats, capaços de dur a terme aquest canvi. Amb la qual cosa hem de començar a aprendre nosaltres mateixos com podem educar basant-nos en les competències.

Per acabar us deix un vídeo per reflexionar sobre el necessari canvi en el sistema educatiu, que segur us farà plantejar-vos el següent: quants d’usos sóc capaç de trobar-li a un clip?


viernes, 3 de octubre de 2014

L'inici d'una nova etapa

Inauguro aquest blog amb una entrada de presentació. A més de ser la primera entrada, és el meu primer blog, amb la qual cosa, esper anar millorant tant el contingut com el format de les entrades.
Aquest serà un blog dedicat a l’assignatura que li dóna nom "Processos i Contextos Educatius", la qual pertany al Màster de Formació del Professorat. Així, será una mena d’eportafoli on aniré explicant els temes que tractem a classe, els projectes que duguem a terme, treballs, reflexions,…

Amb aquest blog, i amb el màster en general, començo una nova etapa de la meva vida on deix enrere el grau de matemàtiques, que he estat estudiant els darrers anys, i m’endins en el món de la docència que sempre m’ha interessat i il·lusionat. De fet, ja vaig començar el grau amb la intenció de fer aquest màster.

Durant aquest nou període esper formar-me com a docent, aprenent noves tècniques i recursos per explicar cada tema i descobrint molts aspectes de les noves tecnologies que m’ajudin a apropar les matemàtiques als meus futurs alumnes. Amb aquests recursos  esper aconseguir fer-les més atractives per a ells, fent que arribin a entendre la utilitat que tenen en el món real i a la vida quotidiana i deixin de veure-les com una cosa abstracta.




D'aquesta manera esper que les matemàtiques deixin de ser una de les assignatures que menys agraden en general i que comencin a tenir una major acceptació per part dels alumnes. Les noves tecnologies, que tant agraden als adolescents tindran una gran importància per assolir aquest objectiu.