BLOGS I WEBS

Amb aquesta entrada finalitzo la meva primera etapa del màster i la meva primera experiència escrivint un blog. Abans de començar el màster no m'havia plantejat mai escriure un blog, ni m'havia imaginat que ho arribés a fer mai. Però després d'aquests mesos de classe i escrivint les entrades, m'he adonat de que pot ser un recurs molt útil per emprar a l'aula amb els nostres alumnes, així que molt probablement acabaré utilitzant aquesta eina en algun moment de la meva futura etapa com a docent. I, precisament, són els blogs, junt amb les webs, el tema d'aquesta darrera entrada.

A una entrada anterior, parlant del meu PLE, vaig esmentar que avui dia l'entorn d'aprenentatge de qualsevol persona ha crescut molt gràcies a les noves tecnologies. La gran quantitat de pàgines web que podem trobar ens dóna accés a més informació de la que necessitam. Podem trobar qualsevol cosa que vulguem de manera immediata degut a la varietat de pàgines que hi ha.

I si les pàgines web ens donen l'oportunitat d'accedir a una gran quantitat d'informació, són els blogs uan de les eines que ens permeten crear i compartir les nostres propostes, reflexions, idees i pensaments propis, que poden ser d'utilitat a altres usuaris d'Internet. A més, crec que són una molt bona eina pel procés d'aprenentatge de qualsevol persona, ja que el fet de crear, des del meu punt de vista, fa que s'hagi d'entendre molt més la informació que volem transmetre i que, en haver d'explicar-la des del nostre punt de vista, s'aprengui més significativament.

Imatge pròpia

A la part dreta del blog he afegit una llista de pàgines web relacionades amb l'àmbit educatiu. Algunes d'aquestes webs les he anat utilitzant i descobrint durant el propi màster o abans d'aquest, com són la weib, l'xtec, una pàgina sobre webquests,... No obstant, la majoria les he trobat en aquests darrers dies i ofereixen recursos molt diversos per ensenyar matemàtiques. Moltes d'elles ofereixen apunts de classe i exercicis. La que més m'ha agradat és la de n'Anton Aubanell, que proposa moltes activitats, experiments i materials diversos amb els que explicar matemàtiques de manera innovadora i que motivi més als alumnes. Sense cap dubte intentaré dur a terme a les meves classes algunes de les activitats que proposa.

Pel que fa als blogs, no en seguia cap de manera contínua. Només havia accedit a algun d'ells en moments puntuals per la informació que aportava alguna de les seves entrades. Els que he afegit a la llista de la dreta m'han semblat interessants perquè parlen d'experiències de professors, com el de Professor en la secundaria, o Entre pasillos y aulas que proposa també activitats per treballar amb els adolescents. La majoria dels que he posat són específics de matemàtiques, i proposen activitats per complementar el que es fa a l'aula com Matemáticas en el instituto o Que no te aburran las mates.

Per tant, crec que fer un blog d'aula és una bona forma de complementar el que s'ensenya a classe i és una bona forma de contrarestar la falta de temps que hi ha per treballar tots els continguts del currículum. A més, com hem vist durant el màster, els estudiants d'avui dia s'interessen i es motivem molt més pel que fan si han d'utilitzar les noves tecnologies, que a més els ajuden a aprendre significativament, mostrant la utilitat i aplicació dels coneixements al món real. Així doncs, no podem fer altra cosa que incorporar sempre que puguem aquestes tecnologies al procés d'ensenyament-aprenentatge.

Open education

A l'entrada anterior d'aquest blog, parlant sobre els entorns personals d'aprenentatge, vaig explicar com durant els darrers anys aquests entorns han canviat ja que avui dia tenim accés a una gran quantitat d'informació a través d'Internet. No obstant, a més d'accedir a aquesta informació i aprendre nous coneixements, podem fer-ne altres usos? Ens està permès utilitzar-la per a les nostres creacions, modificar-la o compartir-la a altres persones?

Imatge pròpia

L'educació oberta o Open education, és un concepte que es refereix precisament al fet de poder accedir a la informació de manera gratuïta i sense impediments, amb el propòsit de permetre una igualtat d'oportunitats per accedir al coneixement i a l'educació. Aquest accés a la informació se'ns presenta mitjançant diversos recursos (Open Educational Resources), com són els diccionaris i enciclopèdies online, articles de revistes científiques, blogs, vídeos i, fins i tot, cursos online gratuïts que ofereixen diverses universitats de tot el món.

Gràcies als recursos esmentats, l'educació oberta permet als alumnes trobar informació extra que pot complementar els continguts treballats a l'escola, i permet als professors descobrir noves metodologies per impartir les seves classes. A més, fora de l'àmbit educatiu, qualsevol persona pot adquirir nous coneixements sobre qualsevol aspecte que l'interessi i pot fer un curs gratuït que potser no podria permetre's d'una altra manera. Així, l'educació es torna accessible i disponible per tothom.

No obstant, ja hem esmentat que, encara que l'accés a la informació sigui lliure, hem de saber quins drets tenim per utilitzar-la, respectant sempre els drets d'autor. És per això que varen sorgir les llicències Creative Commons (CC). Aquestes llicències permeten conservar els teus drets sobre les teves pròpies obres a la vegada que dónes permís a altres persones perquè en facin ús respectants algunes condicions.

Les llicències CC ofereixen quatre condicions diferents: Reconeixement, No comercial, Sense obres derivades i Compartir igual. Fent combinacions d'aquestes, es poden obtenir sis tipus de llicències. En el cas d'aquest blog, com es pot veure a la part superior dreta, he triat la llicència que inclou reconeixement, no comercial i compartir igual. Des del meu punt de vista, aquesta llicència és la més adequada per a la majoria de situacions. Si una persona escriu un blog o comparteix informació de manera lliure i gratuïta a Internet, sense voler fer-ne un ús comercial, no seria just que altres persones utilitzessin la seva obra amb aquesta finalitat. A més, si l'autor la comparteix sota unes certes condicions, crec que tothom que vulgui utilitzar-la, ho hauria de respectar i compartir-la, com a mínim, sota les mateixes condicions.

Molts autors ja s'han adonat de que per aconseguir una difusió i distribució prou extensa dels seus coneixements, arribant així al major nombre de persones possible, és millor posar a les seves obres una de les llicències Creative Commons i no només el copyright. Així, compartint informació i passant-la d'uns als altres, l'educació es va obrint pas per arribar cada vegada a més gent, i millorar d'aquesta manera la Open education.

Entorns personals d'aprenentatge

Com ja sabem, avui dia podem accedir a una gran quantitat d'informació a través d'Internet. Segons els nostres interessos i motivacions, visitarem amb més freqüència unes pàgines web o unes altres, i a més, ho podrem fer en qualsevol moment, sense restriccions d'horaris i sense la necessitat d'haver de desplaçar-nos. Així, les noves tecnologies ens faciliten un procés d'aprenentatge molt personalitzat.

Tot això ha dut a la modificació del concepte "Entorn personal d'aprenentatge" o PLE (per les seves sigles en anglès), ja que amb la incorporació d'Internet a la vida quotidiana, l'entorn d'aprenentatge de qualsevol persona s'ha tornat molt més potent. Amb les noves tecnologies, les pàgines web, els blogs, xarxes socials, premsa online,... tenim accés a una gran quantitat d'informació que abans ens era molt difícil d'obtenir tan ràpidament.

Segons la definició que fan Adell i Castañeda (2010), un PLE és el conjunt d'eines, fonts d'informació, connexions i activitats que cada persona utilitza de forma assídua per aprendre. Així, crear el propi PLE és una activitat útil per prendre consciència de tots els recursos que empram i per tenir el control del propi procés d'aprenentatge.

Com el PLE representa tot el que fem per aprendre, ha d'incloure les eines i recursos que utilitzam per accedir a la informació, els que utilitzam per crear, modificar i reflexionar sobre la informació obtinguda, i els recursos que utilitzam per compartir la informació amb la resta de persones.

A la imatge següent es pot veure el meu PLE virtual, separat en les eines que faig servir per accedir, crear i compartir informació. Per exemple, per accedir a la informació, a més d'emprar el moodle de la universitat o diccionaris online, també trob molta informació que necessit a YouTube i sobretot emprant Google. D'altra banda, per crear, a més d'emprar les típiques eines com OpenOffice o MicrosoftWord, fent el grau de matemàtiques he hagut de fer servir molts programes específics per programar i escriure matemàtiques. Per últim, a l'hora de compartir la informació, faig servir, a més d'aquest blog, algunes xarxes socials com Facebook i Twitter, però sobretot el correu electrònic.

Imatge pròpia creada amb Bubbl.us

Com ha he esmentat, la creació del propi PLE ajuda a adonar-te de com aprens, quines són les teves fonts d'informació i amb qui comparteixes el teu coneixement. Per això, és una activitat que pot ser interessant per fer-la a una aula de secundària. Els alumnes seran més conscients del seu propi procés d'aprenentatge i s'adonaran de què contínuament estan aprenent sense proposar-s'ho, simplement navegant per Internet, cercant les coses que els interessen.

És per això que un professor del segle XXI no pot donar l'esquena a aquest fet. Ha de ser conscient de que el PLE dels seus alumnes és molt important, i que, segurament, amb les eines que empren poden obtenir molta més informació de la que ell els pot oferir, i a més de forma més significativa i sense que els resulti avorrit. Així, com ja vaig dir a una entrada anterior, els professors han de guiar el procés d'aprenentatge dels seus alumnes i iniciar-los en les eines adequades per aprendre de manera que vagin configurant els seus propis PLEs.