Han passat dos mesos des de que vaig començar el màster de formació del professorat i, per tant, aquest blog. Durant aquest temps, he anat canviant a poc a poc la meva forma d'entendre l'educació, el procés d'ensenyament-aprenentatge, les habilitats que ha de tenir un bon professor,... Tots aquests canvis en la meva concepció de l'educació els he intentat reflectir a les diverses entrades que he anat fent.
Encara que a una de les primeres entrades d'aquest blog ja vaig esmentar que pensava que es necessitava un canvi en l'àmbit de l'educació, no em pensava que aquest canvi afectés a tants aspectes, com he pogut comprovar posteriorment. Així, durant aquests mesos hem vist que s'han de tenir en compte: els nous rols del professor, la metodologia, l'ús de les TIC, l'autonomia de l'alumne,... I, sobretot, no ens hem d'oblidar de les competències.
Després de la lectura del llibre "11 ideas clave: cómo aprender y enseñar competencias" d'en Zabala i de les diferents assignatures que hem fet en aquesta primera etapa del màster, ens hem pogut fer una idea prou bona del que suposen les competències, què són, com s'han d'ensenyar i com s'han d'avaluar. Com ara sabem, no basta que els alumnes aprenguin uns continguts conceptuals, procedimentals o actitudinals, sinó que han de ser capaços d'aplicar-los per afrontar qualsevol situació de la vida real i solucionar qualsevol problema que se'ls pugui plantejar. De tot això, em vull quedar amb el concepte de que els alumnes han de "saber fer", que crec que resumeix prou bé el que proposen les competències.
Per aconseguir que els nostres alumnes siguin competents, hem après que s'ha de canviar la forma de fer les classes. Hem vist a diverses assignatures que no hem de dedicar-nos simplement a les classes magistrals, explicant els continguts sense cap contextualització, sinó que és molt beneficiós pels alumnes començar les unitats didàctiques partint de problemes o situacions de la vida real. A més, hem d'introduir metodologies innovadores, fer treballs cooperatius o emprar les TIC a les aules, que desenvolupen tant la relació amb els companys com l'autonomia de cada alumne. Tot això ajuda a motivar-los, la qual cosa fomenta el seu interès per aprendre.
En aquests mesos, hem vist que l'actitud dels alumnes és fonamental pel seu aprenentatge. Per això, a més de fomentar la motivació i autoestima, és important treballar l'educació emocional. És un tema que em va cridar l'atenció quan ens el varen presentar unes companyes a una de les sessions d'exposicions que hem fet. Basant-nos en aquest concepte, si un alumne és capaç de reconèixer i regular les pròpies emocions, sabrà autocontrolar-se i autoregular-se i aprendrà a ser empàtic, la qual cosa afavorirà l'ambient de l'aula i facilitarà l'aprenentatge. És un concepte que, personalment, m'agradaria poder treballar amb els meus futurs alumnes.
D'altra banda, i a diferència del que estam acostumats a veure per la nostra etapa d'escolarització, hem vist que és molt important que els alumnes s'autoavaluïn i es coavaluïn. En el meu cas, sempre havia vist l'avaluació com una eina per constatar el que havia après l'alumne o, més bé, el que havia memoritzat, ja que els exàmens que he fet han estat sempre els tradicionals on només s'havien de reproduir els continguts. Amb el llibre d'en Zabala i els articles de na Neus Sanmartí, m'he adonat que l'avaluació ha de basar-se també en les competències i ha de servir no només per posar una nota numèrica, sinó per regular el procés d'aprenentatge. Com a futura docent, doncs, intentaré que els alumnes s'adonin dels seus errors i aprenguin a solucionar-los.
Aquestes són només algunes de les coses que hem après durant aquestes setmanes i que n'Ana, na Neus i jo hem intentat resumir al vídeo següent. Com podem veure, la nostra intenció és aplicar tots els coneixements adquirits per ser unes bones professores capaces d'aconseguir que els nostres alumnes siguin competents, tenguin un esperit crític i, per tant, lliure i, en definitiva, que ajudin a millorar la societat. Aquest és un gran repte que intentarem assolir a poc a poc, ja que, com hem vist, aquest canvi, encara que inevitable, no es pot fer d'un dia per l'altre.
