martes, 2 de diciembre de 2014

Una nova concepció de l'educació

Han passat dos mesos des de que vaig començar el màster de formació del professorat i, per tant, aquest blog. Durant aquest temps, he anat canviant a poc a poc la meva forma d'entendre l'educació, el procés d'ensenyament-aprenentatge, les habilitats que ha de tenir un bon professor,... Tots aquests canvis en la meva concepció de l'educació els he intentat reflectir a les diverses entrades que he anat fent.

Encara que a una de les primeres entrades d'aquest blog ja vaig esmentar que pensava que es necessitava un canvi en l'àmbit de l'educació, no em pensava que aquest canvi afectés a tants aspectes, com he pogut comprovar posteriorment. Així, durant aquests mesos hem vist que s'han de tenir en compte: els nous rols del professor, la metodologia, l'ús de les TIC, l'autonomia de l'alumne,... I, sobretot, no ens hem d'oblidar de les competències.


Després de la lectura del llibre "11 ideas clave: cómo aprender y enseñar competencias" d'en Zabala i de les diferents assignatures que hem fet en aquesta primera etapa del màster, ens hem pogut fer una idea prou bona del que suposen les competències, què són, com s'han d'ensenyar i com s'han d'avaluar. Com ara sabem, no basta que els alumnes aprenguin uns continguts conceptuals, procedimentals o actitudinals, sinó que han de ser capaços d'aplicar-los per afrontar qualsevol situació de la vida real i solucionar qualsevol problema que se'ls pugui plantejar.  De tot això, em vull quedar amb el concepte de que els alumnes han de "saber fer", que crec que resumeix prou bé el que proposen les competències.

Per aconseguir que els nostres alumnes siguin competents, hem après que s'ha de canviar la forma de fer les classes. Hem vist a diverses assignatures que no hem de dedicar-nos simplement a les classes magistrals, explicant els continguts sense cap contextualització, sinó que és molt beneficiós pels alumnes començar les unitats didàctiques partint de problemes o situacions de la vida real. A més, hem d'introduir metodologies innovadores, fer treballs cooperatius o emprar les TIC a les aules, que desenvolupen tant la relació amb els companys com l'autonomia de cada alumne. Tot això ajuda a motivar-los, la qual cosa fomenta el seu interès per aprendre.

En aquests mesos, hem vist que l'actitud dels alumnes és fonamental pel seu aprenentatge. Per això, a més de fomentar la motivació i autoestima, és important treballar l'educació emocional. És un tema que em va cridar l'atenció quan ens el varen presentar unes companyes a una de les sessions d'exposicions que hem fet. Basant-nos en aquest concepte, si un alumne és capaç de reconèixer i regular les pròpies emocions, sabrà autocontrolar-se i autoregular-se i aprendrà a ser empàtic, la qual cosa afavorirà l'ambient de l'aula i facilitarà l'aprenentatge. És un concepte que, personalment, m'agradaria poder treballar amb els meus futurs alumnes.

D'altra banda, i a diferència del que estam acostumats a veure per la nostra etapa d'escolarització, hem vist que és molt important que els alumnes s'autoavaluïn i es coavaluïn. En el meu cas, sempre havia vist l'avaluació com una eina per constatar el que havia après l'alumne o, més bé, el que havia memoritzat, ja que els exàmens que he fet han estat sempre els tradicionals on només s'havien de reproduir els continguts. Amb el llibre d'en Zabala i els articles de na Neus Sanmartí, m'he adonat que l'avaluació ha de basar-se també en les competències i ha de servir no només per posar una nota numèrica, sinó per regular el procés d'aprenentatge. Com a futura docent, doncs, intentaré que els alumnes s'adonin dels seus errors i aprenguin a solucionar-los.

Aquestes són només algunes de les coses que hem après durant aquestes setmanes i que n'Ana, na Neus i jo hem intentat resumir al vídeo següent. Com podem veure, la nostra intenció és aplicar tots els coneixements adquirits per ser unes bones professores capaces d'aconseguir que els nostres alumnes siguin competents, tenguin un esperit crític i, per tant, lliure i, en definitiva, que ajudin a millorar la societat. Aquest és un gran repte que intentarem assolir a poc a poc, ja que, com hem vist, aquest canvi, encara que inevitable, no es pot fer d'un dia per l'altre.


DIARI D’UN CANVI INEVITABLE on PhotoPeach

lunes, 24 de noviembre de 2014

La meva experiència amb Twitter i Instagram

Si abans de començar el màster m'haguessin demanat com pensava que ens avaluarien o quines activitats creia que ens farien fer, mai hagués dit que les xarxes socials serien un element fonamental. No em podia imaginar que el primer dia de classe ens farien fer un compte de twitter i un d'instagram, i que hauríem de fer tweets i fotos cada setmana.

Mai havia fet servir aquestes xarxes i no imaginava que poguessin tenir algun tipus d'utilitat a l'educació. Això es deu, potser, a la visió que tenia en aquell moment de l'educació, com ja vaig comentar a la meva segona entrada. Però he de dir que, després de familiaritzar-me un poc amb aquestes xarxes, sí que he trobat sentit a emprar tant twitter com instagram a l'ensenyament.

https://flic.kr/p/8Pbmay
Twitter m'ha semblat una eina útil per compartir coneixements amb moltes persones a la vegada. A més, m'ha permès estar en contacte amb diverses associacions i organitzacions de l'àmbit de l'educació que contínuament aporten recursos per les diverses àrees, articles interessants, metodologies innovadores per portar a les classes,...


A més, per ser una xarxa social, twitter facilita la comunicació entre persones d'un mateix grup. En el nostre cas, al màster, sempre que algú ha trobat informació que pogués ser d'interès per algun company, ens l'hem twittejat. De manera que ha servit per col·laborar els uns amb els altres en la nostra adquisició de coneixements i ens ha ajudat a trobar informació interessant per nosaltres sense perdre massa temps revisant tot els tweets.


El fet de tenir la nostra pròpia etiqueta, #edubateMA, ha facilitat també que trobéssim informació del nostre interès més ràpidament, consultant els tweets fets pels nostres companys. A més a més, crec que twitter també ens serà molt útil pel futur, ja que ens permetrà estar en contacte amb professors d'arreu del món amb els que compartir experiències, recursos que els hagin funcionat,...  

https://flic.kr/p/cmdCkG
D'altra banda, no he trobat tan útil l'utilització d'instagram al màster. El fet d'haver de fer fotos per cada entrada del blog no m'ha ajudat molt, potser és perquè no sóc molt creativa i em costava trobar alguna cosa a la que fer-li una foto que representès la informació exposada.

No obstant, aquesta eina sí que l'he trobat molt útil per portar a les aules de secundària. Per exemple, estic fent una unitat didàctica sobre cossos geomètrics i havia pensat una activitat en la que els alumnes havien de fer fotos de políedres i cossos de revolució que poguessin trobar a la realitat, i portar-les a classe per mostrar-les als companys.

Emprant l'instagram, he pensat que si tots els alumnes disposen d'un mòbil i es poden fer un compte, es pot crear una etiqueta i així cada alumne pot compartir les seves fotos amb la resta de companys de la classe. A més, d'aquesta manera, l'activitat es pot allargar durant tota la unitat didàctica i no ha de quedar restringida a un únic moment. D'aquesta manera, augmentarà el nombre de cossos geomètrics que trobaran i no tindran la pressió de fer-ho d'un dia per l'altre. A més, pot fomentar el seu interés per trobar més cossos que els altres i aprendran a ser més observadors i creatius. I, si l'activitat és contínua, poden anar rectificant els seus errors en el cas d'haver-se equivocat a l'hora de fer la foto.


Així doncs, a diferència del que vaig sentir quan ens varen dir que utilitzaríem les xarxes socials, crec que treballar amb aquests recursos ens ha obert noves portes i, en el meu cas, m'ha fet canviar la visió que tenia de l'educació. Potser si no les haguéssim emprat nosaltres mateixos pel màster no hauria pensat en la seva utilitat i no se m'haurien ocorregut nous tipus d'activitats. Per tant, crec que m'han ajudat a tenir una mentalitat més innovadora cap a l'educació. 

lunes, 10 de noviembre de 2014

Avaluar competències

Després de parlar de com ensenyar competències, hem de veure com les podem avaluar. Si canviem les metodologies i estratègies d'ensenyament però al final acabam fent un examen tradicional basat en els continguts, no haurem fet res. Com diu na Neus Sanmartí a "Avaluar per aprendre", és molt necessari un canvi en l'avaluació, sinó no canviarà res.

L'escola tradicional, com sabem, es caracteritza per la seva funció selectiva i propedèutica on només s'avaluen continguts, procediments estandaritzats,... Els alumnes perceben que recordar de manera literal una informació és el que realment compta. Tots recordarem la nostra etapa d'escolarització on demanàvem al professor què entrava a l'examen per deixar de banda la resta, l'únic que ens importava i que importa als alumnes d'avui dia, és l'avaluació final. Amb aquest tipus d'avaluació, es poden saber els continguts i reproduir-los, amb la qual cosa s'aprova l'examen, però podem no saber aplicar-los i per tant no ser competents.

https://flic.kr/p/jpYCvV 


Però, com diu en Zabala a "11 ideas clave: cómo aprender y enseñar competencias", l'avaluació ha de dirigir-se a tot el procés d'ensenyament-aprenentatge i no només als resultats que ha aconseguit l'alumne. A més, per avaluar en competències, s'ha de partir de situacions-problema que simulin contextos reals, ja que el que volem és que els alumnes puguin aplicar el que han après a situacions de la realitat.

Neus Sanmartí afegeix a més que l'avaluació ha de tenir dues finalitats: regular l'aprenentatge i comprovar què s'ha après. Per poder dur a terme aquests dos objectius, no es pot deixar l'avaluació pel final del procés d'ensenyament-aprenentatge, sinó que ha de ser contínua durant tot el camí mitjançant les diverses activitats que es van fent. A més, l'alumne ha de ser partícip de la seva avaluació (autoavaluació) i de la dels seus companys (coavaluació).

La funció reguladora de l'avaluació permet identificar dificultats i errors i trobar camins per superar-los. Els alumnes que constaten el seu progrés i saben regular-se estan més preparats per avançar en els aprenentatges i per seguir aprenent. Si aquesta avaluació la fa l'alumne (formadora), es desenvoluparà la seva capacitat per aprendre a aprendre i la competència d'autonomia i iniciativa personal. Quant a l'avaluació formativa per part del professor, consisteix en com ajudar a cada alumne perquè sigui capaç de regular les seves dificultats, buscant la manera de que l'ensenyament-aprenentatge sigui significatiu, amb la qual cosa es complica encara més el seu rol.

D'altra banda, l'avaluació ha de permetre comprovar si s'ha desenvolupat la capacitat d'actuar en situacions complexes i imprevisibles. Aquest aspecte, de la mateixa manera que feia l'avaluació tradicional, permet qualificar el procés d'aprenentatge per orientar l'alumnat en els seus estudis futurs.

Com ja he dit, és important que l'alumne sigui partícip de la seva avaluació i conegui els criteris, ja que d'aquesta manera sabrà què li avaluaran i podrà autoregular-se per arribar als objectius, fomentant així la seva autonomia. A més, si sap els objectius, podrà planificar la tasca, amb la qual cosa li dedicarà temps per reflexionar. Això l'ajudarà a entendre perquè ho fa, quina és la finalitat del que l'ensenyen i aprendrà més significativament.

Aquest temps de dedicació previ i planificació és molt important ja que permet que l'alumne relacioni tasques i conceptes anteriors amb la nova situació i pot construir els coneixements nous a partir d'aquests previs. Per fer aquesta planificació poden ser útils els resums, mapes conceptuals, diaris de classe, bases d'orientació, ...

Per facilitar que l'alumne pugui ser partícip de la seva avaluació, actualment s'empren molt les rúbriques, que contenen d'una banda els criteris a avaluar, i d'altra banda, els criteris de resultat corresponents als diferents nivells d'assoliment. Aquests nivells es poden associar amb les notes tradicionals, però és més significatiu si no es redueix la valoració a un número. La rúbrica doncs, permet que l'avaluació sigui transparent, de manera que l'alumne sap en tot moment què i com s'avalua, afavorint així la seva autoregulació.

Una foto publicada por @andrea_ba15 on

 Com a futurs docents, si volem que els nostres alumnes siguin competents per actuar davant realitats de manera que integrin continguts factuals, conceptuals, procedimentals i actitudinals, haurem de ser capaços de seleccionar les activitats avaluadores adequades. Aquestes activitats hauran de ser contextualitzades (plantejant problemes que tenguin a veure amb la realitat), productives (hauran de demostrar la capacitat per aplicar els coneixements i actuar davant noves situacions) i complexes (mobilitzar els sabers i relacionar-los). Només així aconseguirem valorar el seu grau de desenvolupament competencial.

lunes, 3 de noviembre de 2014

Ensenyar competències

Com ja sabem, ser competents significa ser capaços de donar resposta a situacions i problemes de la vida real. A l'entrada anterior vaig concloure que per ensenyar en competències i aconseguir una formació integral de la persona, el llibre de text no pot ser el currículum, ja que no només hem de tenir en compte què ensenyam sinó també com ho fem. Així doncs, com podem ensenyar en competències?

Com diu en Zabala a "11 ideas clave: cómo aprender y enseñar competencias", ensenyar en competències implica emprar formes d'ensenyament consistents en donar resposta a situacions, conflictes i problemes de la vida real. Hem de ser conscients de què l'educació no té un objectiu immediat, sinó que s'educa amb la finalitat de què allò que s'aprèn es pugui emprar algun dia a qualsevol problema que ens pugui sorgir a la realitat. Quan intervenim i resolem els problemes que se'ns plantegen a la vida real, estam actuant competentment.

Així, per ensenyar competències hem de partir sempre de situacions reals, on els continguts puguin tenir sentit. Les activitats que emprem han de tenir unes característiques essencials: significativitat (els continguts han de ser significatius i funcionals pels alumnes), complexitat (la resposta als problemes de la vida real no és simple, s'exigeix una resposta estratègica), caràcter procedimental (qualsevol acció competent implica "saber fer" per la qual cosa es necessita el domini d'unes habilitats), i estar constituïdes per components de tipologies diferents (fets, conceptes, procediments i actituds).

A diferència de l'ensenyament tradicional que s'estructurava en disciplines aïllades simplificant la realitat, l'ensenyament de competències ha de tenir un enfocament transversal tenint en compte els components disciplinars, interdisciplinars i metadisciplinars de les competències. Els components metadisciplinars, que no tenen una disciplina que els sustenti, com són els procedimentals i actitudinals, no es poden avaluar a una assignatura, sinó que s'han de desenvolupar a totes les àrees i durant tots els cursos de l'etapa escolar.


Aquesta forma d'ensenyament és difícil no només per la seva complexitat inherent, sinó per la forma d'ensenyar les competències, ja que implica proposar activitats molt allunyades de la tradició escolar. El fet d'haver de partir de coneixements previs, tenir en compte les motivacions i interessos dels alumnes, oferir reptes i ajudes segons les possibilitats, avaluar tenint en compte la diversitat de l'alumnat, ... fa molt més complex el rol del professorat.

Considerant aquestes característiques, em ve al cap una activitat que vàrem fer a una altra assignatura del màster, en la que havíem d'identificar la seqüència seguida per una professora de ciències naturals durant la realització d'una activitat. Dita activitat consistia en fer un informe sobre un tipus de mosquits que havien aparegut a prop de l'institut i estaven causant picadures als alumnes. Els alumnes es varen implicar molt en la redacció de l'informe, ja que es basava en un problema que els afectava directament. A més, la professora va aconseguir motivar els alumnes a la vegada que desenvolupava diversos ítems del currículum (animals invertebrats, reproducció i alimentació dels insectes, estructura del cos dels mosquits, ...).

Aquesta activitat seria un exemple de treball en competències. Com veiem, es parteix d'un problema de la vida real complex i significatiu pels alumnes. A més, aquests aprenen uns fets i conceptes (continguts disciplinars que marca el currículum), aprenen a aplicar uns coneixements a una situació que els afecta la qual cosa desenvolupa el caràcter procedimental (apliquen els coneixements sobre TICs per buscar informació i poder elaborar l'informe i apliquen els coneixements que aprenen sobre els mosquits per intentar fer-los fora), i desenvolupen els continguts actitudinals treballant en grup de manera que col·laboren i cooperen els uns amb els altres per aconseguir un objectiu comú.

El pensament de la societat encara es basa en un enfocament molt tradicional de l'ensenyament on es prioritza l'aprenentatge dels fets i conceptes. No podem pretendre que d'un dia a l'altre es produeixi un canvi radical on de sobte es treballi per competències a totes les àrees. Però si podem anar fent petits canvis, aconseguint que cada vegada s'incloguin metodologies més innovadores, projectes que motivin i interessin realment als alumnes (com el cas dels mosquits) i noves estratègies per a les activitats d'ensenyament-aprenentatge. D'aquesta manera ens anirem apropant a l'ensenyament en competències.




lunes, 27 de octubre de 2014

Currículum o llibre de text?

Com tots sabem per la nostra experiència a l'escola i a l'institut, el llibre de text ha estat sempre un element fonamental a l'hora d'impartir les classes. És més, com recordarem, les unitats didàctiques corresponien als temes que oferia el llibre i, encara que potser no en el mateix ordre, la majoria de professors es dedicaven exclusivament a seguir-lo al peu de la lletra. Però, el llibre de text ofereix tots els coneixements que han d'aprendre els alumnes? Reflexa totes les capacitats que marca el currículum que han d'assolir els estudiants?

El currículum és el conjunt de competències bàsiques, objectius, continguts, mètodes pedagògics i criteris d'avaluació de cada matèria que s'ensenyen en un programa educatiu. Conté una sèrie d'objectius que han de ser assolits pels estudiants i que es fixen des de les institucions públiques corresponents. A més, presenta continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals; és a dir, inclou qualsevol idea que es considera que pot ensenyar-se.

Una foto publicada por @andrea_ba15 el


Així, el currículum vol englobar massa aspectes, la qual cosa impossibilita atendre tots els continguts exigits i desenvolupar les competències i habilitats dels alumnes de manera satisfactòria. Per això, els professors, els quals tenen un paper cada vegada més complicat com ja vaig explicar a l'entrada anterior, han de triar entre ensenyar el què o el com. Si trien el com, la qual cosa fomenta el desenvolupament de les competències, no tindran temps d'ensenyar tots els continguts que conté el currículum. D'altra banda, si es decanten pel què, el llibre de text passa a ser el currículum i es renuncia a la formació integral de l'alumne.

A una entrada anterior ja vaig introduir el concepte de competències bàsiques. Segons diu en Zabala a "11 ideas clave: cómo aprender y enseñar competencias", el terme competència identifica tot allò que necessita qualsevol persona per a donar resposta als problemes als quals s'enfrontarà al llarg de la seva vida. Acceptant aquesta definició, estarem tots d'acord, doncs, amb què el llibre de text no representa tot el que engloben les competències.

En aquest punt, em ve al cap un debat que vàrem fer a una altra assignatura del màster sobre instrucció i educació, i quina institució (família o escola) ha de ser l'encarregada de dur a terme cadascuna. Crec que tots vàrem concloure que a l'escola no només s'ha d'instruir sinó que s'ha d'educar en valors, actituds, procediments, ... Si ens centram en el llibre de text només estarem instruint, mentre que si aplicam, a més del llibre de text, altres metodologies, estarem també educant.

Amb aquesta idea d'educació i formació integral de la persona, en Zabala afegeix que la formació de tots els ciutadans ha d'estar encaminada a que siguin competents per donar resposta als problemes que els plantejarà la vida en qualsevol de les quatre dimensions següents: social, interpersonal, personal i professional. És a dir, hem de ser competents per a participar activament en la transformació de la societat; hem de saber relacionar-nos, comunicar-nos i viure positivament amb els altres; hem de poder exercir de manera responsable i crítica l'autonomia, la cooperació, la creativitat i la llibertat; i hem de ser capaços d'exercir una feina professional adequada a les nostres capacitats, a partir dels coneixements i de les habilitats específiques de la professió, de manera responsable, flexible i rigorosa.

En definitiva, si el que volem és fomentar la formació integral de la persona, el llibre de text no pot ser el currículum.


miércoles, 22 de octubre de 2014

El professor del segle XXI

A l'entrada anterior vaig parlar de la necessitat d'un canvi radical en el sistema educatiu. Per dur a terme aquest canvi, els professors i futurs docents tenim un paper fonamental. Hem de deixar enrere el paper del professor tradicional com autoritat i transmissor de coneixements i hem de ser capaços de desenvolupar nous rols segons les necessitats actuals de l'alumnat.

https://flic.kr/p/9yc7Jy
Un dels models que reflexa les noves capacitats que han de tenir els professors és el TPACK (coneixement tecnològic i pedagògic del contingut). Aquest és un model que identifica els tipus de coneixements que un docent necessita dominar per integrar les TIC d'una forma eficaç a l'ensenyament. Aquest coneixement TPACK es fonamenta en no tractar de forma aïllada els tres tipus primaris de coneixement: conceptual (CK), pedagògic (PK) i tecnològic (TK); sinó que planteja que s'han d'interrelacionar de manera que s'obtenen quatre espais d'intersecció: coneixement pedagògic del contingut (PCK), coneixement tecnològic del contingut (TCK), coneixement tecnològic pedagògic (TPK) i coneixement tecnològic pedagògic del contingut (TPCK) que és el que es pretén aconseguir.



Així, un professor format per tenir els coneixements necessaris i que a més aplica una bona pedagogia i utilitza unes bones eines i recursos tecnològics al seu ensenyament, serà un bon exemple de professor innovador del segle XXI.

És a dir, ja no basta només amb intentar explicar els continguts, encara que sigui aplicant alguna tècnica pedagògica com feien els professors tradicionals. Actualment es necessita un altre tipus de professor, el professor en xarxa. Aquest nou concepte implica que, a més de tenir en compte el currículum i alguns aspectes de l'escola tradicional, els professors han de ser capaços d'estar al dia ajudant-se de les noves tecnologies, actualitzant els seus coneixements amb les contínues videoconferències, entrades als diversos blogs que avui dia existeixen, han de tenir la voluntat de posar en comú els seus pensaments i experiències amb la resta de professorat, tenir la motivació per formar-se permanentment, ...


Una foto publicada por @andrea_ba15 el

Totes aquestes característiques que requereix el professor del segle XXI fan que el rol dels docents es compliqui. És més, ja no tenen només un (explicar continguts), sinó que segons Siemens, passen a tenir diversos rols: amplificar, curar continguts, obrir camins i donar sentit a la societat, filtrar, modelar, ...

D'entre tots aquests rols que hauria de tenir un professor, m'agradaria destacar el de "obrir camins i donar sentit a la societat". Potser és el que més m'ha cridat l'atenció pel que vaig mencionar a l'anterior entrada d'aquest blog, sobre el meu professor de física que ens deixava trobar les nostres pròpies estratègies, els nostres propis camins en el procés d'aprenentatge. I és que crec que l'experimentació és molt important. Els docents han d'oferir possibles camins per a que els propis alumnes explorant, amb l'assaig-error, aprenguin com han de fer algunes coses i quins són els procediments que no funcionen. Així, guiant-los en aquest procés en lloc de només explicant els continguts aprenen molt més significativament.

Esperem que, amb la pràctica i el temps, siguem capaços d'aconseguir tenir totes aquestes qualitats que caracteritzen els bons professors del segle XXI!




domingo, 12 de octubre de 2014

La necessitat d'un canvi radical

Quan les meves amigues, estudiants dels graus de magisteri de primària i d'infantil, m'explicaven que a classe els parlaven d'educació inclusiva, aprenentatge significatiu o competències bàsiques, les escoltava pensant que totes aquestes idees causarien només uns petits canvis en la metodologia d'ensenyament dels professors de les diferents àrees. No podia estar més equivocada!

Després de llegir dos capítols del llibre de Zabala i Arnau “Cómo aprender y enseñar competencias: 11 ideas clave” i de veure la pel·lícula documental “La educación prohibida”, m’adon de què aquests conceptes formen part d’una idea d’educació molt diferent de la de l’escola tradicional. Aquest nou pensament de com hauria de ser l’educació comporta un canvi molt més complexe del que jo pensava. No és suficient amb explicar els continguts de forma més amena i atractiva pels alumnes aprofitant les TIC i altres recursos, sinó que s’ha d’ensenyar de forma individualitzada respectant els ritmes d’aprenentatge de cada alumne.

El que sabem per la nostra experiència com alumnes és que, de la mateixa manera que feien els nostres pares i avis, anam a l’escola o a l’institut per aprendre uns continguts que necessitam saber per poder passar una prova final igual per a tots, la qual cosa fomenta el caràcter selectiu i propedèutic de l’escola tradicional. No fa falta convèncer ningú de què aquest sistema no és el més eficient. Només cal preguntar-nos a nosaltres mateixos, què recordam del que ens varen fer aprendre de memòria a l’institut per poder aprovar. Segurament, a la majoria ens passarà el mateix, no recordam quasi res.

Pensant en la meva etapa a l’institut, he de dir que sempre recordaré les classes de física de 4º d’ESO i 1º de batxillerat. El professor d’aquesta assignatura mai va començar un tema escrivint una fórmula a la pissarra. Sempre començava plantejant-nos un problema que havíem de resoldre en petits grups discutint què necessitaríem saber per trobar la solució. Aquesta metodologia, que ens pareixia tan estranya en aquell moment però que a la vegada ens permetia entendre la utilitat de la física en el món real, explica per què encara record el tir parabòlic, mentre que d’altra banda confonc els poetes pertanyents a la generació del 27 i del 98.



Així, per tal de millorar el sistema educatiu tradicional que es basava en fer aprendre als alumnes uns continguts que després no aplicarien a la seva vida quotidiana, es va començar a parlar d’ensenyament en competències. Aquest nou tipus d’ensenyament es basa doncs en la idea de saber per saber fer, en lloc del saber per saber de l’escola tradicional. Es pretén fer una escola constructiva, creant el coneixement a partir del que els alumnes ja saben i que aconsegueixi una formació integral de la persona afegint al saber i saber ser, saber ser i saber conviure. D’aquesta manera, l’escola deixa de ser una simple transmissora del coneixement on els professors es dediquen a instruir i imposar uns coneixements i passa a ser un espai on els professors han de guiar l’aprenentatge dels alumnes explotant els talents i capacitats de cada persona.

Per aconseguir això consider que, contràriament al que pensava abans d’iniciar-me en el món de la docència, no és suficient amb fer unes petites modificacions en la metodologia, sinó que s’ha de fer un canvi radical en la manera d’ensenyar. A més, per poder avaluar l'aprenentatge dels alumnes en aquest nou concepte d'educació es necessiten professors qualificats, capaços de dur a terme aquest canvi. Amb la qual cosa hem de començar a aprendre nosaltres mateixos com podem educar basant-nos en les competències.

Per acabar us deix un vídeo per reflexionar sobre el necessari canvi en el sistema educatiu, que segur us farà plantejar-vos el següent: quants d’usos sóc capaç de trobar-li a un clip?


viernes, 3 de octubre de 2014

L'inici d'una nova etapa

Inauguro aquest blog amb una entrada de presentació. A més de ser la primera entrada, és el meu primer blog, amb la qual cosa, esper anar millorant tant el contingut com el format de les entrades.
Aquest serà un blog dedicat a l’assignatura que li dóna nom "Processos i Contextos Educatius", la qual pertany al Màster de Formació del Professorat. Així, será una mena d’eportafoli on aniré explicant els temes que tractem a classe, els projectes que duguem a terme, treballs, reflexions,…

Amb aquest blog, i amb el màster en general, començo una nova etapa de la meva vida on deix enrere el grau de matemàtiques, que he estat estudiant els darrers anys, i m’endins en el món de la docència que sempre m’ha interessat i il·lusionat. De fet, ja vaig començar el grau amb la intenció de fer aquest màster.

Durant aquest nou període esper formar-me com a docent, aprenent noves tècniques i recursos per explicar cada tema i descobrint molts aspectes de les noves tecnologies que m’ajudin a apropar les matemàtiques als meus futurs alumnes. Amb aquests recursos  esper aconseguir fer-les més atractives per a ells, fent que arribin a entendre la utilitat que tenen en el món real i a la vida quotidiana i deixin de veure-les com una cosa abstracta.




D'aquesta manera esper que les matemàtiques deixin de ser una de les assignatures que menys agraden en general i que comencin a tenir una major acceptació per part dels alumnes. Les noves tecnologies, que tant agraden als adolescents tindran una gran importància per assolir aquest objectiu.