BLOGS I WEBS

Amb aquesta entrada finalitzo la meva primera etapa del màster i la meva primera experiència escrivint un blog. Abans de començar el màster no m'havia plantejat mai escriure un blog, ni m'havia imaginat que ho arribés a fer mai. Però després d'aquests mesos de classe i escrivint les entrades, m'he adonat de que pot ser un recurs molt útil per emprar a l'aula amb els nostres alumnes, així que molt probablement acabaré utilitzant aquesta eina en algun moment de la meva futura etapa com a docent. I, precisament, són els blogs, junt amb les webs, el tema d'aquesta darrera entrada.

A una entrada anterior, parlant del meu PLE, vaig esmentar que avui dia l'entorn d'aprenentatge de qualsevol persona ha crescut molt gràcies a les noves tecnologies. La gran quantitat de pàgines web que podem trobar ens dóna accés a més informació de la que necessitam. Podem trobar qualsevol cosa que vulguem de manera immediata degut a la varietat de pàgines que hi ha.

I si les pàgines web ens donen l'oportunitat d'accedir a una gran quantitat d'informació, són els blogs uan de les eines que ens permeten crear i compartir les nostres propostes, reflexions, idees i pensaments propis, que poden ser d'utilitat a altres usuaris d'Internet. A més, crec que són una molt bona eina pel procés d'aprenentatge de qualsevol persona, ja que el fet de crear, des del meu punt de vista, fa que s'hagi d'entendre molt més la informació que volem transmetre i que, en haver d'explicar-la des del nostre punt de vista, s'aprengui més significativament.

Imatge pròpia

A la part dreta del blog he afegit una llista de pàgines web relacionades amb l'àmbit educatiu. Algunes d'aquestes webs les he anat utilitzant i descobrint durant el propi màster o abans d'aquest, com són la weib, l'xtec, una pàgina sobre webquests,... No obstant, la majoria les he trobat en aquests darrers dies i ofereixen recursos molt diversos per ensenyar matemàtiques. Moltes d'elles ofereixen apunts de classe i exercicis. La que més m'ha agradat és la de n'Anton Aubanell, que proposa moltes activitats, experiments i materials diversos amb els que explicar matemàtiques de manera innovadora i que motivi més als alumnes. Sense cap dubte intentaré dur a terme a les meves classes algunes de les activitats que proposa.

Pel que fa als blogs, no en seguia cap de manera contínua. Només havia accedit a algun d'ells en moments puntuals per la informació que aportava alguna de les seves entrades. Els que he afegit a la llista de la dreta m'han semblat interessants perquè parlen d'experiències de professors, com el de Professor en la secundaria, o Entre pasillos y aulas que proposa també activitats per treballar amb els adolescents. La majoria dels que he posat són específics de matemàtiques, i proposen activitats per complementar el que es fa a l'aula com Matemáticas en el instituto o Que no te aburran las mates.

Per tant, crec que fer un blog d'aula és una bona forma de complementar el que s'ensenya a classe i és una bona forma de contrarestar la falta de temps que hi ha per treballar tots els continguts del currículum. A més, com hem vist durant el màster, els estudiants d'avui dia s'interessen i es motivem molt més pel que fan si han d'utilitzar les noves tecnologies, que a més els ajuden a aprendre significativament, mostrant la utilitat i aplicació dels coneixements al món real. Així doncs, no podem fer altra cosa que incorporar sempre que puguem aquestes tecnologies al procés d'ensenyament-aprenentatge.

Open education

A l'entrada anterior d'aquest blog, parlant sobre els entorns personals d'aprenentatge, vaig explicar com durant els darrers anys aquests entorns han canviat ja que avui dia tenim accés a una gran quantitat d'informació a través d'Internet. No obstant, a més d'accedir a aquesta informació i aprendre nous coneixements, podem fer-ne altres usos? Ens està permès utilitzar-la per a les nostres creacions, modificar-la o compartir-la a altres persones?

Imatge pròpia

L'educació oberta o Open education, és un concepte que es refereix precisament al fet de poder accedir a la informació de manera gratuïta i sense impediments, amb el propòsit de permetre una igualtat d'oportunitats per accedir al coneixement i a l'educació. Aquest accés a la informació se'ns presenta mitjançant diversos recursos (Open Educational Resources), com són els diccionaris i enciclopèdies online, articles de revistes científiques, blogs, vídeos i, fins i tot, cursos online gratuïts que ofereixen diverses universitats de tot el món.

Gràcies als recursos esmentats, l'educació oberta permet als alumnes trobar informació extra que pot complementar els continguts treballats a l'escola, i permet als professors descobrir noves metodologies per impartir les seves classes. A més, fora de l'àmbit educatiu, qualsevol persona pot adquirir nous coneixements sobre qualsevol aspecte que l'interessi i pot fer un curs gratuït que potser no podria permetre's d'una altra manera. Així, l'educació es torna accessible i disponible per tothom.

No obstant, ja hem esmentat que, encara que l'accés a la informació sigui lliure, hem de saber quins drets tenim per utilitzar-la, respectant sempre els drets d'autor. És per això que varen sorgir les llicències Creative Commons (CC). Aquestes llicències permeten conservar els teus drets sobre les teves pròpies obres a la vegada que dónes permís a altres persones perquè en facin ús respectants algunes condicions.

Les llicències CC ofereixen quatre condicions diferents: Reconeixement, No comercial, Sense obres derivades i Compartir igual. Fent combinacions d'aquestes, es poden obtenir sis tipus de llicències. En el cas d'aquest blog, com es pot veure a la part superior dreta, he triat la llicència que inclou reconeixement, no comercial i compartir igual. Des del meu punt de vista, aquesta llicència és la més adequada per a la majoria de situacions. Si una persona escriu un blog o comparteix informació de manera lliure i gratuïta a Internet, sense voler fer-ne un ús comercial, no seria just que altres persones utilitzessin la seva obra amb aquesta finalitat. A més, si l'autor la comparteix sota unes certes condicions, crec que tothom que vulgui utilitzar-la, ho hauria de respectar i compartir-la, com a mínim, sota les mateixes condicions.

Molts autors ja s'han adonat de que per aconseguir una difusió i distribució prou extensa dels seus coneixements, arribant així al major nombre de persones possible, és millor posar a les seves obres una de les llicències Creative Commons i no només el copyright. Així, compartint informació i passant-la d'uns als altres, l'educació es va obrint pas per arribar cada vegada a més gent, i millorar d'aquesta manera la Open education.

Entorns personals d'aprenentatge

Com ja sabem, avui dia podem accedir a una gran quantitat d'informació a través d'Internet. Segons els nostres interessos i motivacions, visitarem amb més freqüència unes pàgines web o unes altres, i a més, ho podrem fer en qualsevol moment, sense restriccions d'horaris i sense la necessitat d'haver de desplaçar-nos. Així, les noves tecnologies ens faciliten un procés d'aprenentatge molt personalitzat.

Tot això ha dut a la modificació del concepte "Entorn personal d'aprenentatge" o PLE (per les seves sigles en anglès), ja que amb la incorporació d'Internet a la vida quotidiana, l'entorn d'aprenentatge de qualsevol persona s'ha tornat molt més potent. Amb les noves tecnologies, les pàgines web, els blogs, xarxes socials, premsa online,... tenim accés a una gran quantitat d'informació que abans ens era molt difícil d'obtenir tan ràpidament.

Segons la definició que fan Adell i Castañeda (2010), un PLE és el conjunt d'eines, fonts d'informació, connexions i activitats que cada persona utilitza de forma assídua per aprendre. Així, crear el propi PLE és una activitat útil per prendre consciència de tots els recursos que empram i per tenir el control del propi procés d'aprenentatge.

Com el PLE representa tot el que fem per aprendre, ha d'incloure les eines i recursos que utilitzam per accedir a la informació, els que utilitzam per crear, modificar i reflexionar sobre la informació obtinguda, i els recursos que utilitzam per compartir la informació amb la resta de persones.

A la imatge següent es pot veure el meu PLE virtual, separat en les eines que faig servir per accedir, crear i compartir informació. Per exemple, per accedir a la informació, a més d'emprar el moodle de la universitat o diccionaris online, també trob molta informació que necessit a YouTube i sobretot emprant Google. D'altra banda, per crear, a més d'emprar les típiques eines com OpenOffice o MicrosoftWord, fent el grau de matemàtiques he hagut de fer servir molts programes específics per programar i escriure matemàtiques. Per últim, a l'hora de compartir la informació, faig servir, a més d'aquest blog, algunes xarxes socials com Facebook i Twitter, però sobretot el correu electrònic.

Imatge pròpia creada amb Bubbl.us

Com ha he esmentat, la creació del propi PLE ajuda a adonar-te de com aprens, quines són les teves fonts d'informació i amb qui comparteixes el teu coneixement. Per això, és una activitat que pot ser interessant per fer-la a una aula de secundària. Els alumnes seran més conscients del seu propi procés d'aprenentatge i s'adonaran de què contínuament estan aprenent sense proposar-s'ho, simplement navegant per Internet, cercant les coses que els interessen.

És per això que un professor del segle XXI no pot donar l'esquena a aquest fet. Ha de ser conscient de que el PLE dels seus alumnes és molt important, i que, segurament, amb les eines que empren poden obtenir molta més informació de la que ell els pot oferir, i a més de forma més significativa i sense que els resulti avorrit. Així, com ja vaig dir a una entrada anterior, els professors han de guiar el procés d'aprenentatge dels seus alumnes i iniciar-los en les eines adequades per aprendre de manera que vagin configurant els seus propis PLEs.

Una nova concepció de l'educació

Han passat dos mesos des de que vaig començar el màster de formació del professorat i, per tant, aquest blog. Durant aquest temps, he anat canviant a poc a poc la meva forma d'entendre l'educació, el procés d'ensenyament-aprenentatge, les habilitats que ha de tenir un bon professor,... Tots aquests canvis en la meva concepció de l'educació els he intentat reflectir a les diverses entrades que he anat fent.

Encara que a una de les primeres entrades d'aquest blog ja vaig esmentar que pensava que es necessitava un canvi en l'àmbit de l'educació, no em pensava que aquest canvi afectés a tants aspectes, com he pogut comprovar posteriorment. Així, durant aquests mesos hem vist que s'han de tenir en compte: els nous rols del professor, la metodologia, l'ús de les TIC, l'autonomia de l'alumne,... I, sobretot, no ens hem d'oblidar de les competències.

Després de la lectura del llibre "11 ideas clave: cómo aprender y enseñar competencias" d'en Zabala i de les diferents assignatures que hem fet en aquesta primera etapa del màster, ens hem pogut fer una idea prou bona del que suposen les competències, què són, com s'han d'ensenyar i com s'han d'avaluar. Com ara sabem, no basta que els alumnes aprenguin uns continguts conceptuals, procedimentals o actitudinals, sinó que han de ser capaços d'aplicar-los per afrontar qualsevol situació de la vida real i solucionar qualsevol problema que se'ls pugui plantejar.  De tot això, em vull quedar amb el concepte de que els alumnes han de "saber fer", que crec que resumeix prou bé el que proposen les competències.

Per aconseguir que els nostres alumnes siguin competents, hem après que s'ha de canviar la forma de fer les classes. Hem vist a diverses assignatures que no hem de dedicar-nos simplement a les classes magistrals, explicant els continguts sense cap contextualització, sinó que és molt beneficiós pels alumnes començar les unitats didàctiques partint de problemes o situacions de la vida real. A més, hem d'introduir metodologies innovadores, fer treballs cooperatius o emprar les TIC a les aules, que desenvolupen tant la relació amb els companys com l'autonomia de cada alumne. Tot això ajuda a motivar-los, la qual cosa fomenta el seu interès per aprendre.

En aquests mesos, hem vist que l'actitud dels alumnes és fonamental pel seu aprenentatge. Per això, a més de fomentar la motivació i autoestima, és important treballar l'educació emocional. És un tema que em va cridar l'atenció quan ens el varen presentar unes companyes a una de les sessions d'exposicions que hem fet. Basant-nos en aquest concepte, si un alumne és capaç de reconèixer i regular les pròpies emocions, sabrà autocontrolar-se i autoregular-se i aprendrà a ser empàtic, la qual cosa afavorirà l'ambient de l'aula i facilitarà l'aprenentatge. És un concepte que, personalment, m'agradaria poder treballar amb els meus futurs alumnes.

D'altra banda, i a diferència del que estam acostumats a veure per la nostra etapa d'escolarització, hem vist que és molt important que els alumnes s'autoavaluïn i es coavaluïn. En el meu cas, sempre havia vist l'avaluació com una eina per constatar el que havia après l'alumne o, més bé, el que havia memoritzat, ja que els exàmens que he fet han estat sempre els tradicionals on només s'havien de reproduir els continguts. Amb el llibre d'en Zabala i els articles de na Neus Sanmartí, m'he adonat que l'avaluació ha de basar-se també en les competències i ha de servir no només per posar una nota numèrica, sinó per regular el procés d'aprenentatge. Com a futura docent, doncs, intentaré que els alumnes s'adonin dels seus errors i aprenguin a solucionar-los.

Aquestes són només algunes de les coses que hem après durant aquestes setmanes i que n'Ana, na Neus i jo hem intentat resumir al vídeo següent. Com podem veure, la nostra intenció és aplicar tots els coneixements adquirits per ser unes bones professores capaces d'aconseguir que els nostres alumnes siguin competents, tenguin un esperit crític i, per tant, lliure i, en definitiva, que ajudin a millorar la societat. Aquest és un gran repte que intentarem assolir a poc a poc, ja que, com hem vist, aquest canvi, encara que inevitable, no es pot fer d'un dia per l'altre.

DIARI D’UN CANVI INEVITABLE on PhotoPeach

La meva experiència amb Twitter i Instagram

Si abans de començar el màster m'haguessin demanat com pensava que ens avaluarien o quines activitats creia que ens farien fer, mai hagués dit que les xarxes socials serien un element fonamental. No em podia imaginar que el primer dia de classe ens farien fer un compte de twitter i un d'instagram, i que hauríem de fer tweets i fotos cada setmana.

Mai havia fet servir aquestes xarxes i no imaginava que poguessin tenir algun tipus d'utilitat a l'educació. Això es deu, potser, a la visió que tenia en aquell moment de l'educació, com ja vaig comentar a la meva segona entrada. Però he de dir que, després de familiaritzar-me un poc amb aquestes xarxes, sí que he trobat sentit a emprar tant twitter com instagram a l'ensenyament.

https://flic.kr/p/8Pbmay

Twitter m'ha semblat una eina útil per compartir coneixements amb moltes persones a la vegada. A més, m'ha permès estar en contacte amb diverses associacions i organitzacions de l'àmbit de l'educació que contínuament aporten recursos per les diverses àrees, articles interessants, metodologies innovadores per portar a les classes,...

#edubateMA Molt curiós això de la realitat augmentada per a l'ensenyament... https://t.co/VuNgem2Wy1
— Andrea Blánquez (@andrea_ba15) octubre 23, 2014

A més, per ser una xarxa social, twitter facilita la comunicació entre persones d'un mateix grup. En el nostre cas, al màster, sempre que algú ha trobat informació que pogués ser d'interès per algun company, ens l'hem twittejat. De manera que ha servit per col·laborar els uns amb els altres en la nostra adquisició de coneixements i ens ha ajudat a trobar informació interessant per nosaltres sense perdre massa temps revisant tot els tweets.

#edubateMa @riera_neus @AnaFerragutP @laiafontanet @cramisr Aquí teniu recursos TIC que us poden ser útils! :) http://t.co/19koYE9GXt
— Andrea Blánquez (@andrea_ba15) noviembre 15, 2014

RT @IyC_es: El sentido de la probabilidad es común a todas las personas, incluídas las... http://t.co/AqR4yWkSgS #edubateMA @andrea_ba15
— Ana Ferragut (@AnaFerragutP) noviembre 4, 2014

El fet de tenir la nostra pròpia etiqueta, #edubateMA, ha facilitat també que trobéssim informació del nostre interès més ràpidament, consultant els tweets fets pels nostres companys. A més a més, crec que twitter també ens serà molt útil pel futur, ja que ens permetrà estar en contacte amb professors d'arreu del món amb els que compartir experiències, recursos que els hagin funcionat,...  

https://flic.kr/p/cmdCkG

D'altra banda, no he trobat tan útil l'utilització d'instagram al màster. El fet d'haver de fer fotos per cada entrada del blog no m'ha ajudat molt, potser és perquè no sóc molt creativa i em costava trobar alguna cosa a la que fer-li una foto que representès la informació exposada.

No obstant, aquesta eina sí que l'he trobat molt útil per portar a les aules de secundària. Per exemple, estic fent una unitat didàctica sobre cossos geomètrics i havia pensat una activitat en la que els alumnes havien de fer fotos de políedres i cossos de revolució que poguessin trobar a la realitat, i portar-les a classe per mostrar-les als companys.

Emprant l'instagram, he pensat que si tots els alumnes disposen d'un mòbil i es poden fer un compte, es pot crear una etiqueta i així cada alumne pot compartir les seves fotos amb la resta de companys de la classe. A més, d'aquesta manera, l'activitat es pot allargar durant tota la unitat didàctica i no ha de quedar restringida a un únic moment. D'aquesta manera, augmentarà el nombre de cossos geomètrics que trobaran i no tindran la pressió de fer-ho d'un dia per l'altre. A més, pot fomentar el seu interés per trobar més cossos que els altres i aprendran a ser més observadors i creatius. I, si l'activitat és contínua, poden anar rectificant els seus errors en el cas d'haver-se equivocat a l'hora de fer la foto.

#edubatema Podem emprar l'instagram a les classes de matemàtiques. El far de moscarter a Portinatx és un clar exemple de cilindre.

Una foto publicada por @andrea_ba15 el Nov 11, 2014 at 4:27 PST 

Així doncs, a diferència del que vaig sentir quan ens varen dir que utilitzaríem les xarxes socials, crec que treballar amb aquests recursos ens ha obert noves portes i, en el meu cas, m'ha fet canviar la visió que tenia de l'educació. Potser si no les haguéssim emprat nosaltres mateixos pel màster no hauria pensat en la seva utilitat i no se m'haurien ocorregut nous tipus d'activitats. Per tant, crec que m'han ajudat a tenir una mentalitat més innovadora cap a l'educació. 

Avaluar competències

Després de parlar de com ensenyar competències, hem de veure com les podem avaluar. Si canviem les metodologies i estratègies d'ensenyament però al final acabam fent un examen tradicional basat en els continguts, no haurem fet res. Com diu na Neus Sanmartí a "Avaluar per aprendre", és molt necessari un canvi en l'avaluació, sinó no canviarà res.

L'escola tradicional, com sabem, es caracteritza per la seva funció selectiva i propedèutica on només s'avaluen continguts, procediments estandaritzats,... Els alumnes perceben que recordar de manera literal una informació és el que realment compta. Tots recordarem la nostra etapa d'escolarització on demanàvem al professor què entrava a l'examen per deixar de banda la resta, l'únic que ens importava i que importa als alumnes d'avui dia, és l'avaluació final. Amb aquest tipus d'avaluació, es poden saber els continguts i reproduir-los, amb la qual cosa s'aprova l'examen, però podem no saber aplicar-los i per tant no ser competents.

https://flic.kr/p/jpYCvV 

Però, com diu en Zabala a "11 ideas clave: cómo aprender y enseñar competencias", l'avaluació ha de dirigir-se a tot el procés d'ensenyament-aprenentatge i no només als resultats que ha aconseguit l'alumne. A més, per avaluar en competències, s'ha de partir de situacions-problema que simulin contextos reals, ja que el que volem és que els alumnes puguin aplicar el que han après a situacions de la realitat.

Neus Sanmartí afegeix a més que l'avaluació ha de tenir dues finalitats: regular l'aprenentatge i comprovar què s'ha après. Per poder dur a terme aquests dos objectius, no es pot deixar l'avaluació pel final del procés d'ensenyament-aprenentatge, sinó que ha de ser contínua durant tot el camí mitjançant les diverses activitats que es van fent. A més, l'alumne ha de ser partícip de la seva avaluació (autoavaluació) i de la dels seus companys (coavaluació).

La funció reguladora de l'avaluació permet identificar dificultats i errors i trobar camins per superar-los. Els alumnes que constaten el seu progrés i saben regular-se estan més preparats per avançar en els aprenentatges i per seguir aprenent. Si aquesta avaluació la fa l'alumne (formadora), es desenvoluparà la seva capacitat per aprendre a aprendre i la competència d'autonomia i iniciativa personal. Quant a l'avaluació formativa per part del professor, consisteix en com ajudar a cada alumne perquè sigui capaç de regular les seves dificultats, buscant la manera de que l'ensenyament-aprenentatge sigui significatiu, amb la qual cosa es complica encara més el seu rol.

D'altra banda, l'avaluació ha de permetre comprovar si s'ha desenvolupat la capacitat d'actuar en situacions complexes i imprevisibles. Aquest aspecte, de la mateixa manera que feia l'avaluació tradicional, permet qualificar el procés d'aprenentatge per orientar l'alumnat en els seus estudis futurs.

Com ja he dit, és important que l'alumne sigui partícip de la seva avaluació i conegui els criteris, ja que d'aquesta manera sabrà què li avaluaran i podrà autoregular-se per arribar als objectius, fomentant així la seva autonomia. A més, si sap els objectius, podrà planificar la tasca, amb la qual cosa li dedicarà temps per reflexionar. Això l'ajudarà a entendre perquè ho fa, quina és la finalitat del que l'ensenyen i aprendrà més significativament.

Aquest temps de dedicació previ i planificació és molt important ja que permet que l'alumne relacioni tasques i conceptes anteriors amb la nova situació i pot construir els coneixements nous a partir d'aquests previs. Per fer aquesta planificació poden ser útils els resums, mapes conceptuals, diaris de classe, bases d'orientació, ...

Per facilitar que l'alumne pugui ser partícip de la seva avaluació, actualment s'empren molt les rúbriques, que contenen d'una banda els criteris a avaluar, i d'altra banda, els criteris de resultat corresponents als diferents nivells d'assoliment. Aquests nivells es poden associar amb les notes tradicionals, però és més significatiu si no es redueix la valoració a un número. La rúbrica doncs, permet que l'avaluació sigui transparent, de manera que l'alumne sap en tot moment què i com s'avalua, afavorint així la seva autoregulació.

#edubatema La rúbrica és una eina molt útil en l'avaluació

Una foto publicada por @andrea_ba15 on Nov 11, 2014 at 2:22 PST

 Com a futurs docents, si volem que els nostres alumnes siguin competents per actuar davant realitats de manera que integrin continguts factuals, conceptuals, procedimentals i actitudinals, haurem de ser capaços de seleccionar les activitats avaluadores adequades. Aquestes activitats hauran de ser contextualitzades (plantejant problemes que tenguin a veure amb la realitat), productives (hauran de demostrar la capacitat per aplicar els coneixements i actuar davant noves situacions) i complexes (mobilitzar els sabers i relacionar-los). Només així aconseguirem valorar el seu grau de desenvolupament competencial.

Ensenyar competències

Com ja sabem, ser competents significa ser capaços de donar resposta a situacions i problemes de la vida real. A l'entrada anterior vaig concloure que per ensenyar en competències i aconseguir una formació integral de la persona, el llibre de text no pot ser el currículum, ja que no només hem de tenir en compte què ensenyam sinó també com ho fem. Així doncs, com podem ensenyar en competències?

Com diu en Zabala a "11 ideas clave: cómo aprender y enseñar competencias", ensenyar en competències implica emprar formes d'ensenyament consistents en donar resposta a situacions, conflictes i problemes de la vida real. Hem de ser conscients de què l'educació no té un objectiu immediat, sinó que s'educa amb la finalitat de què allò que s'aprèn es pugui emprar algun dia a qualsevol problema que ens pugui sorgir a la realitat. Quan intervenim i resolem els problemes que se'ns plantegen a la vida real, estam actuant competentment.

Així, per ensenyar competències hem de partir sempre de situacions reals, on els continguts puguin tenir sentit. Les activitats que emprem han de tenir unes característiques essencials: significativitat (els continguts han de ser significatius i funcionals pels alumnes), complexitat (la resposta als problemes de la vida real no és simple, s'exigeix una resposta estratègica), caràcter procedimental (qualsevol acció competent implica "saber fer" per la qual cosa es necessita el domini d'unes habilitats), i estar constituïdes per components de tipologies diferents (fets, conceptes, procediments i actituds).

A diferència de l'ensenyament tradicional que s'estructurava en disciplines aïllades simplificant la realitat, l'ensenyament de competències ha de tenir un enfocament transversal tenint en compte els components disciplinars, interdisciplinars i metadisciplinars de les competències. Els components metadisciplinars, que no tenen una disciplina que els sustenti, com són els procedimentals i actitudinals, no es poden avaluar a una assignatura, sinó que s'han de desenvolupar a totes les àrees i durant tots els cursos de l'etapa escolar.

#edubatema Les competències, pels seus components interdisciplinars i metadisciplinars, s'han de desenvolupar a totes les àrees i nivells de l'etapa escolar.

Una foto publicada por @andrea_ba15 el Nov 11, 2014 at 6:14 PST

Aquesta forma d'ensenyament és difícil no només per la seva complexitat inherent, sinó per la forma d'ensenyar les competències, ja que implica proposar activitats molt allunyades de la tradició escolar. El fet d'haver de partir de coneixements previs, tenir en compte les motivacions i interessos dels alumnes, oferir reptes i ajudes segons les possibilitats, avaluar tenint en compte la diversitat de l'alumnat, ... fa molt més complex el rol del professorat.

Considerant aquestes característiques, em ve al cap una activitat que vàrem fer a una altra assignatura del màster, en la que havíem d'identificar la seqüència seguida per una professora de ciències naturals durant la realització d'una activitat. Dita activitat consistia en fer un informe sobre un tipus de mosquits que havien aparegut a prop de l'institut i estaven causant picadures als alumnes. Els alumnes es varen implicar molt en la redacció de l'informe, ja que es basava en un problema que els afectava directament. A més, la professora va aconseguir motivar els alumnes a la vegada que desenvolupava diversos ítems del currículum (animals invertebrats, reproducció i alimentació dels insectes, estructura del cos dels mosquits, ...).

Aquesta activitat seria un exemple de treball en competències. Com veiem, es parteix d'un problema de la vida real complex i significatiu pels alumnes. A més, aquests aprenen uns fets i conceptes (continguts disciplinars que marca el currículum), aprenen a aplicar uns coneixements a una situació que els afecta la qual cosa desenvolupa el caràcter procedimental (apliquen els coneixements sobre TICs per buscar informació i poder elaborar l'informe i apliquen els coneixements que aprenen sobre els mosquits per intentar fer-los fora), i desenvolupen els continguts actitudinals treballant en grup de manera que col·laboren i cooperen els uns amb els altres per aconseguir un objectiu comú.

El pensament de la societat encara es basa en un enfocament molt tradicional de l'ensenyament on es prioritza l'aprenentatge dels fets i conceptes. No podem pretendre que d'un dia a l'altre es produeixi un canvi radical on de sobte es treballi per competències a totes les àrees. Però si podem anar fent petits canvis, aconseguint que cada vegada s'incloguin metodologies més innovadores, projectes que motivin i interessin realment als alumnes (com el cas dels mosquits) i noves estratègies per a les activitats d'ensenyament-aprenentatge. D'aquesta manera ens anirem apropant a l'ensenyament en competències.