La meva experiència amb Twitter i Instagram

Si abans de començar el màster m'haguessin demanat com pensava que ens avaluarien o quines activitats creia que ens farien fer, mai hagués dit que les xarxes socials serien un element fonamental. No em podia imaginar que el primer dia de classe ens farien fer un compte de twitter i un d'instagram, i que hauríem de fer tweets i fotos cada setmana.

Mai havia fet servir aquestes xarxes i no imaginava que poguessin tenir algun tipus d'utilitat a l'educació. Això es deu, potser, a la visió que tenia en aquell moment de l'educació, com ja vaig comentar a la meva segona entrada. Però he de dir que, després de familiaritzar-me un poc amb aquestes xarxes, sí que he trobat sentit a emprar tant twitter com instagram a l'ensenyament.

https://flic.kr/p/8Pbmay

Twitter m'ha semblat una eina útil per compartir coneixements amb moltes persones a la vegada. A més, m'ha permès estar en contacte amb diverses associacions i organitzacions de l'àmbit de l'educació que contínuament aporten recursos per les diverses àrees, articles interessants, metodologies innovadores per portar a les classes,...

#edubateMA Molt curiós això de la realitat augmentada per a l'ensenyament... https://t.co/VuNgem2Wy1
— Andrea Blánquez (@andrea_ba15) octubre 23, 2014

A més, per ser una xarxa social, twitter facilita la comunicació entre persones d'un mateix grup. En el nostre cas, al màster, sempre que algú ha trobat informació que pogués ser d'interès per algun company, ens l'hem twittejat. De manera que ha servit per col·laborar els uns amb els altres en la nostra adquisició de coneixements i ens ha ajudat a trobar informació interessant per nosaltres sense perdre massa temps revisant tot els tweets.

#edubateMa @riera_neus @AnaFerragutP @laiafontanet @cramisr Aquí teniu recursos TIC que us poden ser útils! :) http://t.co/19koYE9GXt
— Andrea Blánquez (@andrea_ba15) noviembre 15, 2014

RT @IyC_es: El sentido de la probabilidad es común a todas las personas, incluídas las... http://t.co/AqR4yWkSgS #edubateMA @andrea_ba15
— Ana Ferragut (@AnaFerragutP) noviembre 4, 2014

El fet de tenir la nostra pròpia etiqueta, #edubateMA, ha facilitat també que trobéssim informació del nostre interès més ràpidament, consultant els tweets fets pels nostres companys. A més a més, crec que twitter també ens serà molt útil pel futur, ja que ens permetrà estar en contacte amb professors d'arreu del món amb els que compartir experiències, recursos que els hagin funcionat,...  

https://flic.kr/p/cmdCkG

D'altra banda, no he trobat tan útil l'utilització d'instagram al màster. El fet d'haver de fer fotos per cada entrada del blog no m'ha ajudat molt, potser és perquè no sóc molt creativa i em costava trobar alguna cosa a la que fer-li una foto que representès la informació exposada.

No obstant, aquesta eina sí que l'he trobat molt útil per portar a les aules de secundària. Per exemple, estic fent una unitat didàctica sobre cossos geomètrics i havia pensat una activitat en la que els alumnes havien de fer fotos de políedres i cossos de revolució que poguessin trobar a la realitat, i portar-les a classe per mostrar-les als companys.

Emprant l'instagram, he pensat que si tots els alumnes disposen d'un mòbil i es poden fer un compte, es pot crear una etiqueta i així cada alumne pot compartir les seves fotos amb la resta de companys de la classe. A més, d'aquesta manera, l'activitat es pot allargar durant tota la unitat didàctica i no ha de quedar restringida a un únic moment. D'aquesta manera, augmentarà el nombre de cossos geomètrics que trobaran i no tindran la pressió de fer-ho d'un dia per l'altre. A més, pot fomentar el seu interés per trobar més cossos que els altres i aprendran a ser més observadors i creatius. I, si l'activitat és contínua, poden anar rectificant els seus errors en el cas d'haver-se equivocat a l'hora de fer la foto.

#edubatema Podem emprar l'instagram a les classes de matemàtiques. El far de moscarter a Portinatx és un clar exemple de cilindre.

Una foto publicada por @andrea_ba15 el Nov 11, 2014 at 4:27 PST 

Així doncs, a diferència del que vaig sentir quan ens varen dir que utilitzaríem les xarxes socials, crec que treballar amb aquests recursos ens ha obert noves portes i, en el meu cas, m'ha fet canviar la visió que tenia de l'educació. Potser si no les haguéssim emprat nosaltres mateixos pel màster no hauria pensat en la seva utilitat i no se m'haurien ocorregut nous tipus d'activitats. Per tant, crec que m'han ajudat a tenir una mentalitat més innovadora cap a l'educació. 

Avaluar competències

Després de parlar de com ensenyar competències, hem de veure com les podem avaluar. Si canviem les metodologies i estratègies d'ensenyament però al final acabam fent un examen tradicional basat en els continguts, no haurem fet res. Com diu na Neus Sanmartí a "Avaluar per aprendre", és molt necessari un canvi en l'avaluació, sinó no canviarà res.

L'escola tradicional, com sabem, es caracteritza per la seva funció selectiva i propedèutica on només s'avaluen continguts, procediments estandaritzats,... Els alumnes perceben que recordar de manera literal una informació és el que realment compta. Tots recordarem la nostra etapa d'escolarització on demanàvem al professor què entrava a l'examen per deixar de banda la resta, l'únic que ens importava i que importa als alumnes d'avui dia, és l'avaluació final. Amb aquest tipus d'avaluació, es poden saber els continguts i reproduir-los, amb la qual cosa s'aprova l'examen, però podem no saber aplicar-los i per tant no ser competents.

https://flic.kr/p/jpYCvV 

Però, com diu en Zabala a "11 ideas clave: cómo aprender y enseñar competencias", l'avaluació ha de dirigir-se a tot el procés d'ensenyament-aprenentatge i no només als resultats que ha aconseguit l'alumne. A més, per avaluar en competències, s'ha de partir de situacions-problema que simulin contextos reals, ja que el que volem és que els alumnes puguin aplicar el que han après a situacions de la realitat.

Neus Sanmartí afegeix a més que l'avaluació ha de tenir dues finalitats: regular l'aprenentatge i comprovar què s'ha après. Per poder dur a terme aquests dos objectius, no es pot deixar l'avaluació pel final del procés d'ensenyament-aprenentatge, sinó que ha de ser contínua durant tot el camí mitjançant les diverses activitats que es van fent. A més, l'alumne ha de ser partícip de la seva avaluació (autoavaluació) i de la dels seus companys (coavaluació).

La funció reguladora de l'avaluació permet identificar dificultats i errors i trobar camins per superar-los. Els alumnes que constaten el seu progrés i saben regular-se estan més preparats per avançar en els aprenentatges i per seguir aprenent. Si aquesta avaluació la fa l'alumne (formadora), es desenvoluparà la seva capacitat per aprendre a aprendre i la competència d'autonomia i iniciativa personal. Quant a l'avaluació formativa per part del professor, consisteix en com ajudar a cada alumne perquè sigui capaç de regular les seves dificultats, buscant la manera de que l'ensenyament-aprenentatge sigui significatiu, amb la qual cosa es complica encara més el seu rol.

D'altra banda, l'avaluació ha de permetre comprovar si s'ha desenvolupat la capacitat d'actuar en situacions complexes i imprevisibles. Aquest aspecte, de la mateixa manera que feia l'avaluació tradicional, permet qualificar el procés d'aprenentatge per orientar l'alumnat en els seus estudis futurs.

Com ja he dit, és important que l'alumne sigui partícip de la seva avaluació i conegui els criteris, ja que d'aquesta manera sabrà què li avaluaran i podrà autoregular-se per arribar als objectius, fomentant així la seva autonomia. A més, si sap els objectius, podrà planificar la tasca, amb la qual cosa li dedicarà temps per reflexionar. Això l'ajudarà a entendre perquè ho fa, quina és la finalitat del que l'ensenyen i aprendrà més significativament.

Aquest temps de dedicació previ i planificació és molt important ja que permet que l'alumne relacioni tasques i conceptes anteriors amb la nova situació i pot construir els coneixements nous a partir d'aquests previs. Per fer aquesta planificació poden ser útils els resums, mapes conceptuals, diaris de classe, bases d'orientació, ...

Per facilitar que l'alumne pugui ser partícip de la seva avaluació, actualment s'empren molt les rúbriques, que contenen d'una banda els criteris a avaluar, i d'altra banda, els criteris de resultat corresponents als diferents nivells d'assoliment. Aquests nivells es poden associar amb les notes tradicionals, però és més significatiu si no es redueix la valoració a un número. La rúbrica doncs, permet que l'avaluació sigui transparent, de manera que l'alumne sap en tot moment què i com s'avalua, afavorint així la seva autoregulació.

#edubatema La rúbrica és una eina molt útil en l'avaluació

Una foto publicada por @andrea_ba15 on Nov 11, 2014 at 2:22 PST

 Com a futurs docents, si volem que els nostres alumnes siguin competents per actuar davant realitats de manera que integrin continguts factuals, conceptuals, procedimentals i actitudinals, haurem de ser capaços de seleccionar les activitats avaluadores adequades. Aquestes activitats hauran de ser contextualitzades (plantejant problemes que tenguin a veure amb la realitat), productives (hauran de demostrar la capacitat per aplicar els coneixements i actuar davant noves situacions) i complexes (mobilitzar els sabers i relacionar-los). Només així aconseguirem valorar el seu grau de desenvolupament competencial.

Ensenyar competències

Com ja sabem, ser competents significa ser capaços de donar resposta a situacions i problemes de la vida real. A l'entrada anterior vaig concloure que per ensenyar en competències i aconseguir una formació integral de la persona, el llibre de text no pot ser el currículum, ja que no només hem de tenir en compte què ensenyam sinó també com ho fem. Així doncs, com podem ensenyar en competències?

Com diu en Zabala a "11 ideas clave: cómo aprender y enseñar competencias", ensenyar en competències implica emprar formes d'ensenyament consistents en donar resposta a situacions, conflictes i problemes de la vida real. Hem de ser conscients de què l'educació no té un objectiu immediat, sinó que s'educa amb la finalitat de què allò que s'aprèn es pugui emprar algun dia a qualsevol problema que ens pugui sorgir a la realitat. Quan intervenim i resolem els problemes que se'ns plantegen a la vida real, estam actuant competentment.

Així, per ensenyar competències hem de partir sempre de situacions reals, on els continguts puguin tenir sentit. Les activitats que emprem han de tenir unes característiques essencials: significativitat (els continguts han de ser significatius i funcionals pels alumnes), complexitat (la resposta als problemes de la vida real no és simple, s'exigeix una resposta estratègica), caràcter procedimental (qualsevol acció competent implica "saber fer" per la qual cosa es necessita el domini d'unes habilitats), i estar constituïdes per components de tipologies diferents (fets, conceptes, procediments i actituds).

A diferència de l'ensenyament tradicional que s'estructurava en disciplines aïllades simplificant la realitat, l'ensenyament de competències ha de tenir un enfocament transversal tenint en compte els components disciplinars, interdisciplinars i metadisciplinars de les competències. Els components metadisciplinars, que no tenen una disciplina que els sustenti, com són els procedimentals i actitudinals, no es poden avaluar a una assignatura, sinó que s'han de desenvolupar a totes les àrees i durant tots els cursos de l'etapa escolar.

#edubatema Les competències, pels seus components interdisciplinars i metadisciplinars, s'han de desenvolupar a totes les àrees i nivells de l'etapa escolar.

Una foto publicada por @andrea_ba15 el Nov 11, 2014 at 6:14 PST

Aquesta forma d'ensenyament és difícil no només per la seva complexitat inherent, sinó per la forma d'ensenyar les competències, ja que implica proposar activitats molt allunyades de la tradició escolar. El fet d'haver de partir de coneixements previs, tenir en compte les motivacions i interessos dels alumnes, oferir reptes i ajudes segons les possibilitats, avaluar tenint en compte la diversitat de l'alumnat, ... fa molt més complex el rol del professorat.

Considerant aquestes característiques, em ve al cap una activitat que vàrem fer a una altra assignatura del màster, en la que havíem d'identificar la seqüència seguida per una professora de ciències naturals durant la realització d'una activitat. Dita activitat consistia en fer un informe sobre un tipus de mosquits que havien aparegut a prop de l'institut i estaven causant picadures als alumnes. Els alumnes es varen implicar molt en la redacció de l'informe, ja que es basava en un problema que els afectava directament. A més, la professora va aconseguir motivar els alumnes a la vegada que desenvolupava diversos ítems del currículum (animals invertebrats, reproducció i alimentació dels insectes, estructura del cos dels mosquits, ...).

Aquesta activitat seria un exemple de treball en competències. Com veiem, es parteix d'un problema de la vida real complex i significatiu pels alumnes. A més, aquests aprenen uns fets i conceptes (continguts disciplinars que marca el currículum), aprenen a aplicar uns coneixements a una situació que els afecta la qual cosa desenvolupa el caràcter procedimental (apliquen els coneixements sobre TICs per buscar informació i poder elaborar l'informe i apliquen els coneixements que aprenen sobre els mosquits per intentar fer-los fora), i desenvolupen els continguts actitudinals treballant en grup de manera que col·laboren i cooperen els uns amb els altres per aconseguir un objectiu comú.

El pensament de la societat encara es basa en un enfocament molt tradicional de l'ensenyament on es prioritza l'aprenentatge dels fets i conceptes. No podem pretendre que d'un dia a l'altre es produeixi un canvi radical on de sobte es treballi per competències a totes les àrees. Però si podem anar fent petits canvis, aconseguint que cada vegada s'incloguin metodologies més innovadores, projectes que motivin i interessin realment als alumnes (com el cas dels mosquits) i noves estratègies per a les activitats d'ensenyament-aprenentatge. D'aquesta manera ens anirem apropant a l'ensenyament en competències.