Com ja sabem, ser competents significa ser capaços de donar resposta a situacions i problemes de la vida real. A l'entrada anterior vaig concloure que per ensenyar en competències i aconseguir una formació integral de la persona, el llibre de text no pot ser el currículum, ja que no només hem de tenir en compte què ensenyam sinó també com ho fem. Així doncs, com podem ensenyar en competències?
Com diu en Zabala a "11 ideas clave: cómo aprender y enseñar competencias", ensenyar en competències implica emprar formes d'ensenyament consistents en donar resposta a situacions, conflictes i problemes de la vida real. Hem de ser conscients de què l'educació no té un objectiu immediat, sinó que s'educa amb la finalitat de què allò que s'aprèn es pugui emprar algun dia a qualsevol problema que ens pugui sorgir a la realitat. Quan intervenim i resolem els problemes que se'ns plantegen a la vida real, estam actuant competentment.
Així, per ensenyar competències hem de partir sempre de situacions reals, on els continguts puguin tenir sentit. Les activitats que emprem han de tenir unes característiques essencials: significativitat (els continguts han de ser significatius i funcionals pels alumnes), complexitat (la resposta als problemes de la vida real no és simple, s'exigeix una resposta estratègica), caràcter procedimental (qualsevol acció competent implica "saber fer" per la qual cosa es necessita el domini d'unes habilitats), i estar constituïdes per components de tipologies diferents (fets, conceptes, procediments i actituds).
A diferència de l'ensenyament tradicional que s'estructurava en disciplines aïllades simplificant la realitat, l'ensenyament de competències ha de tenir un enfocament transversal tenint en compte els components disciplinars, interdisciplinars i metadisciplinars de les competències. Els components metadisciplinars, que no tenen una disciplina que els sustenti, com són els procedimentals i actitudinals, no es poden avaluar a una assignatura, sinó que s'han de desenvolupar a totes les àrees i durant tots els cursos de l'etapa escolar.
Aquesta forma d'ensenyament és difícil no només per la seva complexitat inherent, sinó per la forma d'ensenyar les competències, ja que implica proposar activitats molt allunyades de la tradició escolar. El fet d'haver de partir de coneixements previs, tenir en compte les motivacions i interessos dels alumnes, oferir reptes i ajudes segons les possibilitats, avaluar tenint en compte la diversitat de l'alumnat, ... fa molt més complex el rol del professorat.
Considerant aquestes característiques, em ve al cap una activitat que vàrem fer a una altra assignatura del màster, en la que havíem d'identificar la seqüència seguida per una professora de ciències naturals durant la realització d'una activitat. Dita activitat consistia en fer un informe sobre un tipus de mosquits que havien aparegut a prop de l'institut i estaven causant picadures als alumnes. Els alumnes es varen implicar molt en la redacció de l'informe, ja que es basava en un problema que els afectava directament. A més, la professora va aconseguir motivar els alumnes a la vegada que desenvolupava diversos ítems del currículum (animals invertebrats, reproducció i alimentació dels insectes, estructura del cos dels mosquits, ...).
Aquesta activitat seria un exemple de treball en competències. Com veiem, es parteix d'un problema de la vida real complex i significatiu pels alumnes. A més, aquests aprenen uns fets i conceptes (continguts disciplinars que marca el currículum), aprenen a aplicar uns coneixements a una situació que els afecta la qual cosa desenvolupa el caràcter procedimental (apliquen els coneixements sobre TICs per buscar informació i poder elaborar l'informe i apliquen els coneixements que aprenen sobre els mosquits per intentar fer-los fora), i desenvolupen els continguts actitudinals treballant en grup de manera que col·laboren i cooperen els uns amb els altres per aconseguir un objectiu comú.
El pensament de la societat encara es basa en un enfocament molt tradicional de l'ensenyament on es prioritza l'aprenentatge dels fets i conceptes. No podem pretendre que d'un dia a l'altre es produeixi un canvi radical on de sobte es treballi per competències a totes les àrees. Però si podem anar fent petits canvis, aconseguint que cada vegada s'incloguin metodologies més innovadores, projectes que motivin i interessin realment als alumnes (com el cas dels mosquits) i noves estratègies per a les activitats d'ensenyament-aprenentatge. D'aquesta manera ens anirem apropant a l'ensenyament en competències.
Andrea estic molt d'acord amb tu!!! Així com anem avançant amb les classes anem aprenent que aplicar l'entorn dins l'aula és una forma d'aprenentatge per l'alumne. No vol dir que deixem a un costat el currículum sinó aplicar els continguts d'una manera diferent i aplicant-ho a fets més pròxims a la vida de l'alumnat perquè aprendre sigui més senzill per a ells. No vol dir que hi hagi continguts que no s'hagin de memoritzar o ser explicats però crec que s'ha de tenir la capacitat per combinar les dues coses, teoria i pràctica. M'han agradat molt les característiques que has sintetitzat sobre les activitats que es relaciona perfectament amb les competències. No havia relacionat el contingut de competències amb l'activitat que vàrem fer a l'assignatura de l'alumnat de secundària i tens molta raó, és un molt bon exemple perquè com deia l'entorn de l'alumnat és el més pròxim i el que les crida més l'atenció. Crec que a poc a poc es pot anar fent petits avanços i exemples com aquest és una mostra que l'educació és per gaudir ensenyant i gaudir aprenent. Una salutació i gràcies.
ResponderEliminar