Després de parlar de com ensenyar competències, hem de veure com les podem avaluar. Si canviem les metodologies i estratègies d'ensenyament però al final acabam fent un examen tradicional basat en els continguts, no haurem fet res. Com diu na Neus Sanmartí a "Avaluar per aprendre", és molt necessari un canvi en l'avaluació, sinó no canviarà res.
L'escola tradicional, com sabem, es caracteritza per la seva funció selectiva i propedèutica on només s'avaluen continguts, procediments estandaritzats,... Els alumnes perceben que recordar de manera literal una informació és el que realment compta. Tots recordarem la nostra etapa d'escolarització on demanàvem al professor què entrava a l'examen per deixar de banda la resta, l'únic que ens importava i que importa als alumnes d'avui dia, és l'avaluació final. Amb aquest tipus d'avaluació, es poden saber els continguts i reproduir-los, amb la qual cosa s'aprova l'examen, però podem no saber aplicar-los i per tant no ser competents.
https://flic.kr/p/jpYCvV
Però, com diu en Zabala a "11 ideas clave: cómo aprender y enseñar competencias", l'avaluació ha de dirigir-se a tot el procés d'ensenyament-aprenentatge i no només als resultats que ha aconseguit l'alumne. A més, per avaluar en competències, s'ha de partir de situacions-problema que simulin contextos reals, ja que el que volem és que els alumnes puguin aplicar el que han après a situacions de la realitat.
Neus Sanmartí afegeix a més que l'avaluació ha de tenir dues finalitats: regular l'aprenentatge i comprovar què s'ha après. Per poder dur a terme aquests dos objectius, no es pot deixar l'avaluació pel final del procés d'ensenyament-aprenentatge, sinó que ha de ser contínua durant tot el camí mitjançant les diverses activitats que es van fent. A més, l'alumne ha de ser partícip de la seva avaluació (autoavaluació) i de la dels seus companys (coavaluació).
La funció reguladora de l'avaluació permet identificar dificultats i errors i trobar camins per superar-los. Els alumnes que constaten el seu progrés i saben regular-se estan més preparats per avançar en els aprenentatges i per seguir aprenent. Si aquesta avaluació la fa l'alumne (formadora), es desenvoluparà la seva capacitat per aprendre a aprendre i la competència d'autonomia i iniciativa personal. Quant a l'avaluació formativa per part del professor, consisteix en com ajudar a cada alumne perquè sigui capaç de regular les seves dificultats, buscant la manera de que l'ensenyament-aprenentatge sigui significatiu, amb la qual cosa es complica encara més el seu rol.
D'altra banda, l'avaluació ha de permetre comprovar si s'ha desenvolupat la capacitat d'actuar en situacions complexes i imprevisibles. Aquest aspecte, de la mateixa manera que feia l'avaluació tradicional, permet qualificar el procés d'aprenentatge per orientar l'alumnat en els seus estudis futurs.
Com ja he dit, és important que l'alumne sigui partícip de la seva avaluació i conegui els criteris, ja que d'aquesta manera sabrà què li avaluaran i podrà autoregular-se per arribar als objectius, fomentant així la seva autonomia. A més, si sap els objectius, podrà planificar la tasca, amb la qual cosa li dedicarà temps per reflexionar. Això l'ajudarà a entendre perquè ho fa, quina és la finalitat del que l'ensenyen i aprendrà més significativament.
Aquest temps de dedicació previ i planificació és molt important ja que permet que l'alumne relacioni tasques i conceptes anteriors amb la nova situació i pot construir els coneixements nous a partir d'aquests previs. Per fer aquesta planificació poden ser útils els resums, mapes conceptuals, diaris de classe, bases d'orientació, ...
Per facilitar que l'alumne pugui ser partícip de la seva avaluació, actualment s'empren molt les rúbriques, que contenen d'una banda els criteris a avaluar, i d'altra banda, els criteris de resultat corresponents als diferents nivells d'assoliment. Aquests nivells es poden associar amb les notes tradicionals, però és més significatiu si no es redueix la valoració a un número. La rúbrica doncs, permet que l'avaluació sigui transparent, de manera que l'alumne sap en tot moment què i com s'avalua, afavorint així la seva autoregulació.
Com a futurs docents, si volem que els nostres alumnes siguin competents per actuar davant realitats de manera que integrin continguts factuals, conceptuals, procedimentals i actitudinals, haurem de ser capaços de seleccionar les activitats avaluadores adequades. Aquestes activitats hauran de ser contextualitzades (plantejant problemes que tenguin a veure amb la realitat), productives (hauran de demostrar la capacitat per aplicar els coneixements i actuar davant noves situacions) i complexes (mobilitzar els sabers i relacionar-los). Només així aconseguirem valorar el seu grau de desenvolupament competencial.
Hola Alba, tens molta raó amb això que dius de les rúbriques, sobretot en la part de la seva transparència a l'hora de mostrar els criteris que saplicaran en una determinada feina. Així com en el suport de l'autoregulació de l'estudiant, de manera que entengui clarament allò que se li demana i que ,per tant, és allò que s'espera que sàpiga fer.
ResponderEliminarEncara que si et fixes amb una mica més d'atenció podràs veure que la rúbrica no ha deixat de ser les notes. Han digievolucionat, són més "user friendly".
Són les notes 2.0.